Avui, 17 de Juliol der 2020, data de la celebració de la Junta General d’Accionistes del Grup Mutua Madrileña, per primer cop, algunes persones mutualistes que han volgut participar de l’acció proposada s’han convertit en activistes de la Campanya Banca Armada.
Les simpatitzants de la Campanya, han enviat una carta dirigida al president del Grupo MutuaMadrileña, Ignacio Garralda, per a demanar que el seu grup deixi de finançar a la indústria de l’armament i retiri les seves inversions en la empresa d’armament, Indra Sistemas Sa, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.
Tal com les mutualistes expliquen en les seves cartes, INDRA participa a més en el Programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia destinades a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen. Per si això no fos poc, Indra també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen.
Aquest ha sigut l’escrit que les activistes de la Campanya han enviat adreçat al president i al consell d’administració de l’entitat financera:
Señores/as,
Ignacio Garralda, presidente del consejo de administración
Miembros del consejo de administración
En condición de mutualista de la Mutua Madrileña y con número de póliza XXXXXX, me dirijo a ustedes hoy día de la Junta General Ordinaria, y con el apoyo de la Campaña Banca Armada formada por el Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Movimiento de Objeción de Conciencia, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas; para manifestar mi total desacuerdo con las inversiones que hace su entidad en empresas relacionadas con el negocio de la guerra.
Sr. Garralda, durante el año 2019, Mutua Madrileña invirtió 3.283.600€ a Indra, empresa que dedica alrededor del 27% de su producción a desarrollar electrónica militar, simuladores de vuelo y sistemas de tiro y de defensa electrónica.
Indra es una de las empresas más protegidas del Estado Español, con una tasa de crecimiento de vendas del 455% durante el período 2006-2015. La empresa copa el 19,4% de las ventas de defensa en el sector de vehículos terrestres, domina las ventas de defensa en el sector espacial y acumula un 38,6% de las ventas de defensa en el sector de misiles –que le reportaron unos 66 millones de euros en 2016–, además de estar presente en los sectores naval, aeronáutico, y, obviamente, también en el electrónico-informático, donde acapara cerca de la mitad del total de las ventas de defensa y la mayor parte del mantenimiento y modernización de la electrónica de múltiples programas de armamento.
No está de más recordar que Indra consigue grandes contratos públicos que consumen ingentes cantidades de los presupuestos estatales y europeos, siendo el Ministerio de Defensa español uno de sus clientes principales. Estos fondos podrían dedicarse a otras cuestiones más necesarias como son la sanidad o la educación… y en el actual contexto de emergencia sanitaria nos estamos dando cuenta de la importancia de invertir el gasto militar en gasto social.
En lugar de ello, Indra consigue postularse como un actor de referencia en la industria del desarrollo de la guerra. Uno de sus contratos más controvertidos es el que ha firmado recientemente para el Programa de las Corbetas Avante 2200 de Navantia destinadas a Arabia Saudí, actual contendiente en la guerra del Yemen. Por si eso no fuera poco, Indra también se lucra con la gestión de las políticas de control fronterizo que vulneran los derechos fundamentales de las personas refugiadas que huyen de territorios en conflicto como el Yemen. Nadie debería tener que migrar y nadie debería ser nunca considerado “ilegal” ni verse sometido a esa realidad tan lamentable que la Unión Europea sostiene gracias a empresas como Indra en sus fronteras.
Sr. Garralda y miembros del consejo de administración, como mutualista de esta entidad y, más allá de eso, con el ánimo de ser coherente con lo que pienso y actuar con responsabilidad, les pido encarecidamente que dejen de invertir en empresas que se lucran del negocio de la guerra y que incluyan en su política de inversiones una cláusula que impida que vuelva a ocurrir una inversión tan controvertida como la que han ejecutado con Indra.
La campanya Banca Armada ha denunciat, un any més, els vincles de CaixaBank amb la indústria de la guerra. Ho fa avui, que l’entitat bancària celebra la seva junta d’accionistes de forma telemàtica.
David Montesinos, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau a València, i en representació de Banca Armada, denuncia que “durant el període 2014-2019, CaixaBank ha finançat empreses d’armament per valor de més de 121 milions d’euros. Ens permetem posar en context aquesta xifra i relacionar-la amb l’actual crisi provocada per la Covid-19”.
Davi Montesinos- Membre del Centre Delàs València i activista de la Campanya Banca Armada.
Chloé Meulewaeter - Membre del Centre Delàs, investigadora de la línia de finançament d'armes i divulgadora de la Campanya Banca Armada.
Activistes AA-MOC Bilbao - entitat membre de la Campanya Banca Armada
Les activistes de la Campanya Banca Armada, denuncien les inversions en la indústria armamentista de CaixaBank, durant el període 2014-2019, amb motiu de la celebració de la Junta General d'Accionistes.
Ahmeh Mohamed Saleh - Activista de Setem Comunitat Valenciana
Nina González - Coordinadora des de 2013 de Finançament Ètic i Solidari (FETS)
Teresa de Fortuny - Investigadora del Centre Delàs en els àmbits d'arsenal nuclear i empreses de la indústria militar.
Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyora presidenta.
Els nostres noms són Eduardo Aragón i Gemma Amorós, i intervenim en aquest fòrum com a membres de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista- Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.
Representem a 6 accionistes que, malgrat les dificultats de la crisi sanitària que estem vivint, han fet l'esforç de delegar-nos un total de 31.188 accions per a què tornem, un any més, a alçar la veu per a denunciar les polítiques d'inversió i finançament que vénen desenvolupant en empreses d'armament durant els últims anys.
Sra. Botín, segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d'empreses vinculades amb el negoci de la guerra, el disseny i manteniment d'armament nuclear, la militarització i la securitizació de les nostres fronteres i societats. El banc que presideix, a més, té el nefast honor de ser el que més diversificada té la seva relació amb les empreses del sector de defensa o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, del sector de l'economia de guerra.
Hem pogut confirmar que durant el període 2014-2019, el Banc Santander ha apostat per relacionar-se amb almenys 15 empreses de l'economia de la guerra. El muntant total de tots aquests crèdits i inversions –únicament dels que tenim coneixement-, ha ascendit a una suma total en euros de gairebé 3.000 milions d'euros. Repetim, gairebé 3.000 milions d'euros, destinats a finançar la indústria de la guerra.
I quines empreses són aquestes? A què es dediquen? Doncs bé, n’hi ha de tota mena. Empreses Marca Espanya, com MAXAM hòlding, una de les majors fabricants d'explosius i munició militar del món a través de la seva filial EXPAL, a la qual van atorgar 283 milions d'euros en crèdits només en aquest període 2014-2019. També està el binomi INDRA-NAVANTIA, finançat amb 82 milions, que han signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans.
Sra. Botín i membres del consell d'administració, creuen vostès que és moralment ètic continuar ajudant aquestes empreses a finançar-se, mitjançant la concessió de crèdits revolving o participant com bookrunners en les seves emissions de bons a empreses que signen aquest tipus de contractes?
També volem destacar la seva relació amb les indústries que participen del negoci de l'armament nuclear, que per si no ho saben encara, és el més perillós i destructiu per a la vida mai dissenyat. Segons revela l'informe, Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, escrit i publicat per PAX, Profund i ICAN, vostès han decidit invertir part del patrimoni dels seus accionistes en les següents empreses: Thales, 581 milions d'euros, Safran, 434 milions, Boeing, 372 milions, Airbus, 295 milions, Fluor, 129 milions, Honeywell International, també 129 milions i Serco, 12 milions. En total, 1.953 milions d'euros.
Analitzarem una mica quina relació tenen aquestes grans empreses amb l'armament nuclear.
Boeing, per exemple, està construint noves armes nuclears per als Estats Units mitjançant un contracte de 297 milions d'euros per al que es denomina “Dissuasió Estratègica Terrestre” que reemplaçaran als míssils balístics intercontinentals nuclears ICBM Minuteman III. Aquest gegantesc fabricant també manté altres contractes relacionats amb aquests míssils, que ascendeixen a un total de més 620 milions d'euros.
Una altra d'aquestes empreses, Fluor, està involucrada en diverses instal·lacions empresarials d'armes nuclears estatunidenques. A través d'una empresa conjunta, Savannah River Nuclear Solutions (SRNS), té un contracte de 7.100 milions d'euros per a construir components clau per al programa W88 Alt 370, l'ogiva nuclear desplegada en el míssil Trident II.
Sra. Presidenta i membres del Consell d'Administració, són conscients que dues terceres parts de les seves inversions en armament estan destinades a empreses relacionades amb armes nuclears?
Tenen vostès a les seves mans revertir aquestes decisions en un futur i deixar de finançar a aquestes empreses. Sense l'ajuda o finançament de bancs com el Santander, a les empreses d'armament els costaria molt més dur a terme les seves activitats. Activitats tacades de sang, vermella, com el seu color corporatiu.
Suposem que de moment els compensa continuar fent-ho atès que no veuen tacades les seves mans ni els comporta cap risc per a la seva reputació, però cada vegada més gent comença a conscienciar-se: ja són 81 els països que han signat el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, i 36 els que l’han ratificat.
No està de més recordar els efectes que tindria un desastre nuclear: recordem Hiroshima, recordem Nagasaki, recordem Txernòbil, recordem Fukushima. Intentin imaginar com es gestionaria sanitàriament una altra catàstrofe d'aquestes magnituds, que no coneix fronteres i els efectes nocius de les quals perduren dècades. La crisi que estem vivint per la pandèmia del Covid-19, al seu costat, no és res. Els professionals de la salut són clars: “no hi ha cap forma per a respondre adequadament a una guerra nuclear. La nostra única solució és treballar junts com una comunitat global, per a prevenir que ocorri” .
Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra, volem exigir al Banc Santander que deixi d'invertir i finançar a aquest tipus d'empreses d'una vegada per totes. Esperem que la nostra denúncia a poc a poc els vagi calant i removent les seves consciències, i que deixin de pensar únicament en els seus resultats anuals i els seus dividends.
Edgard Vega - Membre del Centre d'Estudis per la Pau Josep Manuel Delàs.
Esther Paulo - Directora de la Fundació Novessendes.
Marie Faye - Presidenta de Diomcoop, cooperativa que cerca alternatives dignes a persones vulnerables en situació irregular.
Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d'administració, senyor president.
El meu nom és Edgard David Vega i els parlo com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS i la Fundació Novessendes.
Per quart any consecutiu, volem alçar la veu per a denunciar les polítiques d'inversió i finançament que venen desenvolupant en empreses d'armes durant els últims anys. Segons les dades que hem pogut obtenir, vostès continuen invertint o concedint crèdits a una sèrie d'empreses vinculades al negoci de la guerra, la militarització i securitització de les fronteres i les nostres societats.
Hem pogut confirmar que en el període 2014-2019 la seva relació amb la indústria armamentista s'ha materialitzat mitjançant una suma total d'inversions i finançament que ha ascendit a més de 85 milions d'euros.
Concretament, va atorgar 55 milions d'euros en crèdits a l'empresa MAXAM l’any 2014, aquest fet ja l’hem denunciat anys anteriors en aquesta junta, però volem recordar-lo atès que MAXAM és una de les empreses d'explosius militars més grans del món. Fabrica i exporta tot tipus d'explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d'artilleria i d'armes lleugeres; granades subaquàtiques i bombes adossades, entre altres.
D'altra banda, va finançar amb gairebé 30 milions d'euros a INDRA, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.
Per a nosaltres, el cas d’Indra és especial, perquè aconsegueix grans contractes públics, que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus. Aquests fons podrien dedicar-se a altres qüestions, més necessàries, com són la sanitat o educació. En lloc d'això, Indra aconsegueix postular-se com un actor de referència en aquesta indústria del desenvolupament de la guerra. Prova d'això és la seva actual designació per part del Govern espanyol com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System), el major programa conjunt europeu de defensa fins al moment o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, d'economia de guerra. INDRA també ha signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen i que té una monarquia propensa a vulnerar els drets humans i, dit sigui de pas, molt amiga de la nostra.
Però continuem mantenint que el cas de INDRA és especial perquè també es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen; o que simplement es veuen obligades a migrar perquè no poden viure als seus països d'origen per culpa del sistema econòmic que vostès alimenten. Ningú hauria d'haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat “il·legal” ni veure's sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres.
Sr. President i membres del Consell d'Administració, en la seva Política de Finançament de Sectors controvertits figuren dos compromisos sobre aquest tema. El primer:
“No es finançaran operacions l'objectiu de les quals siguin empreses amb vinculació demostrada en la fabricació, distribució o comercialització d'armes controvertides”. Però senyor Goirigolzarri, quina arma no és controvertida? Quina arma és garant de pau?
El segon:
“No es finançaran operacions d'empreses d'armament el país de nacionalitat del qual o residència mantingui conflictes armats o figuri en la relació de països sotmesos a embargaments”. Però senyor Goirigolzarri, què hi ha de les empreses nacionals espanyoles com INDRA i MAXAM que es lucren del negoci de la guerra i de la militarització a les fronteres? Està disposat a comprometre's a no finançar més els seus projectes?
Tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d'institucions financeres com Bankia, el 75% de les armes no es podrien fabricar.
Des de la campanya Banca Armada, en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra i en nom de totes les persones migrades, volem demanar a Bankia que deixi d’invertir i finançar aquest tipus d'empreses.
Moltes gràcies per escoltar-nos, esperem que aquesta denúncia remogui una mica les seves consciències i deixin de pensar únicament en els seus dividends.
