Maria Fraile, activista de la Campanya Banca Armada, ha denunciat les inversions de Bankia en Indra, empresa que desenvolupa electrònica militar que s’utilitza a la guerra del Iemen.
La campanya també ha recordat els vincles de Bankia amb MAXAM, una de les empreses d’explosius militars més grans del món.
Amb la intervenció aquest matí a la Junta d’Accionistes de Bankia, Banca Armada inicia un nou any de denúncies als òrgans de govern dels principals bancs espanyols que financen la indústria de l’armament, el control fronterer i la producció d’armes nuclears.
València, 23 de març de 2021.La Campanya Banca Armada ha denunciat aquest matí, per cinquè any consecutiu, la participació de Bankia en empreses relacionades amb la producció d’armament. Maria Fraile, activista de Fundació Novessendes i en representació de la Campanya Banca Armada, ha intervingut a la Junta d’Accionistes de Bankia per recordar que aquesta entitat financera ha invertit i concedit crèdits sistemàticament durant els darrers anys a empreses vinculades amb el negoci de la guerra i la militarització i securitització de les fronteres i les nostres societats.
Segons dades de la campanya, durant el període 2014-2019, aquest banc ha donat suport i serveis financers a la indústria armamentística per valor de més de 85 milions d'euros. Bankia va donar suport a l’emissió de gairebé 30 milions d'euros de bons de Indra Sistemas S.A., empresa que dedica al voltant del 19% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.
“El cas d'Indra és encara més significatiu perquè ha aconseguit postular-se com un actor de referència en aquesta indústria armamentista i de seguretat, sobretot fronterera”, ha senyalat Maria Fraile. Prova d'això és la seva actual funció, atorgada pel Govern espanyol, com a coordinadora nacional industrial en el programa europeu de Defensa FCAS (Future Combat Air System) per al desenvolupament d’un nou avió de combat, el més gran programa conjunt europeu de defensa fins al moment.
A més, Indra és una de les grans beneficiàries del finançament en R + D per a projectes de seguretat fronterera. Indra va coordinar el projecte PERSEUS per al desenvolupament d’Eurosur, el sistema de vigilància fronterera de la UE i està involucrada en l’OCEAN2020, el primer projecte finançat pel Fons Europeu de Defensa que té l'objectiu d'integrar plataformes navals no tripulades en la vigilància marítima i en les missions d'intercepció. El material militar que fabrica Indra i els objectius per als quals es fabrica són més que qüestionables, ja que serveixen per enfortir les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el del Iemen: “Ningú hauria d'haver de migrar i ningú hauria de ser mai considerat ‘il·legal’ ni veure’s sotmès a aquesta realitat tan lamentable que la Unió Europea sosté gràcies a empreses com Indra a les seves fronteres”.
Bankia també va participar en crèdits aportant un total de 55 milions d'euros a MAXAM en l'any 2014, una de les empreses d'explosius civils i militars més grans del món, que fabrica i exporta municions de morter, de calibre mitjà, d'artilleria i de armes lleugeres, granades subaquàtiques, i bombes adhesives, entre d'altres.
Davant d’aquestes dades, la Campanya Banca Armada ha demanat al president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri i al seu consell d’administració que aturin avui mateix les inversions en el negoci de la guerra: "tenen vostès a les seves mans aquestes decisions. Sense el finançament d'institucions financeres, el 75% de les armes no es podrienfabricar”.
Comencen les Juntes d’Accionistes 2021
Amb la intervenció d’aquest matí, la Campanya Banca Armada inicia la seva participació a les Juntes d’Accionistes dels principals bancs espanyols i mútues d’aquest any, gràcies a la cessió de vots d’accionistes crítics amb les diferents entitats bancàries. Divendres farem sentir la nostra veu a les juntes de Banc Sabadell i Banco Santander, i el pròxim 20 d’abril a la junta de BBVA.
La campanya inclourà enguany una novetat: a través de la recentment presentada webApp de Banca Armada(projecte de Fundació Novessendes, Setem Comunitat Valenciana, amb el suport del Centre Delàs), accionistes i clients trobaran un model de carta per denunciar les inversions en el negoci de la guerra que podran enviar directament a les grans entitats financeres espanyoles.
Sobre la campanya Banca Armada
La campanya està formada actualment per nou organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS, Alternativa Antimilitarista-Moviment d’Objecció de Consciència, Col·lectiu RETS, la Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas- que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals. www.bancaarmada.org
Podeu llegir el text de la intervenció completa a la Junta d'Accionistesaquí.
Podeu veure el vídeo de la intervenció a la Junta d'Accionistes aquí.
Per a més informació i entrevistes:
- Maria Vázquez (Centre Delàs d'Estudis per la Pau)
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. - 633 561 498 - 93 441 19 47
- Marina Ubach (Setem Catalunya)
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. / 661 464 220
Les activistes de la campanya Banca Armada exigeixen a la Junta General del Grupo Mutua Madrileña que trenqui els seus vincles amb Indra, empresa que es lucra de la producció armamentista i de la militarització de fronteres.
Durant l’any 2019, Mutua Madrileña va invertir 3.283.600 € en Indra, que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar i defensa electrònica.
Barcelona, 22 de maig de 2020. Amb motiu de la Junta General Ordinària del Grupo Mutua Madrileña, la campanya Banca Armada ha denunciat aquest matí les inversions que aquesta mútua porta a terme en el negoci de la guerra i les fronteres. En concret, i durant l’any 2019, Mutua Madrileña va invertir 3.283.600 € en Indra, empresa espanyola que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica.
Avui, i per primer cop, algunes persones mutualistes han participat en l’acció de denuncia de les inversions de Mutua Madrileña en el sector armamentista i de seguretat fronterera.
Les mutualistes han adreçat una carta al president del Grupo Mutua Madrileña, Ignacio Garralda, per demanar que deixin de finançar la indústria de l’armament i retirin les seves inversions a Indra Sistemas SA. Tal com expliquen les mutualistes en les seves cartes, Indra aconsegueix grans contractes públics que consumeixen ingents quantitats dels pressupostos estatals i europeus, sent el Ministeri de Defensa espanyol un dels seus clients principals. L’empresa participa en el programa de les Corbetes Avante 2200 de Navantia destinades a l'Aràbia Saudita, país que lidera la coalició en la guerra contra el Iemen. D’altra banda, l’empresa també es lucra amb la militarització de les fronteres que té un impacte en els drets fonamentals de les persones refugiades, que fugen de la violència en territoris en situació de conflicte armat, com és el cas del Iemen.
Indra és una de les empreses més protegides de l'Estat Espanyol, amb una taxa de creixement de vendes del 455% durant el període 2006-2015. L'empresa copa el 19,4% de les vendes de defensa en el sector de vehicles terrestres, domina les vendes de defensa en el sector espacial i acumula un 38,6% de les vendes de defensa en el sector de míssils –que li van reportar uns 66 milions d'euros l’any 2016–, a més de ser present en els sectors naval, aeronàutic i, també en l'electrònic-informàtic, on acapara prop de la meitat del total de les vendes de defensa i la major part del manteniment i modernització de l'electrònica de múltiples programes d'armament.
Les mutualistes que han mostrat avui el seu rebuig a les inversions de Mutua Madrileña han destacat que Mutua Madrileña “ha de deixar d’invertir en empreses que es lucren del negoci de la guerra i que ha d’incloure en la seva política d’inversions una clàusula que prohibeixi que es puguin tornar a portar a terme inversions d’aquest tipus”.
La campanya està formada actualment per nou organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC, FETS, Fundació Novessendes i la Fundació Finanzas Éticas- que tenen com a objectiu denunciar els vincles de les entitats financeres amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals. www.bancaarmada.org
Per a més informació:
- Maria Vázquez (Centre Delàs d'Estudis per la Pau)
La campanya Banca Armada EXIGEIX a la junta d’accionistes de Banc Santander, que s’ha fet aquest matí telemàticament, que aturi les inversions en almenys 15 empreses del negoci de la guerra.
MAXAM hòlding i el binomi INDRA-NAVANTIA són algunes de les empreses en les quals el banc inverteix o concedeix crèdits, amb una suma total de gairebé 3.000 milions d’euros.
Els activistes de la campanya Banca Armada DENUNCIEN la seva inversió en altres empreses relacionades amb l’armament nuclear.
Barcelona, 3 d’abril de 2020. “Activitats tacades de sang, vermella, com el seu color corporatiu”. La campanya Banca Armada ha denunciat aquest matí a la junta d’accionistes de Banc Santander -gràcies a la delegació de vot d'accionistes crítics, amb un total de 39.296 accions-, les polítiques d'inversió i finançament que aquesta entitat bancària continua desenvolupant en empreses d'armament.
La junta d’accionistes d’enguany s’ha portat a terme de forma telemàtica a causa de les mesures d’urgència implementades pel Covid-19, motiu pel qual els activistes de la campanya han fet la seva intervenció en línia, a més de difondre un vídeo per donar a conèixer els motius de la denúncia.
En una carta adreçada a la presidenta, Ana Patricia Botín-Sanz de Sautuola O'Shea i al consell d’administració de l’entitat, Eduardo Aragón, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Gemma Amorós, de SETEM Catalunya, activistes de la campanya Banca Armada, han assenyalat que Banc Santander continua invertint o concedint crèdits a una sèrie d'empreses vinculades amb el negoci de la guerra, el disseny i manteniment d'armament nuclear, la militarització i la securitizació de les nostres fronteres i societats.
“Aquest banc, a més, té el nefast honor de ser el que més diversifica la seva relació amb les empreses del sector de defensa o, tal com preferim anomenar-lo nosaltres, del sector de l'economia de guerra”.
La campanya Banca Armada ha pogut confirmar que durant el període 2014-2019, Banc Santander ha apostat per mantenir els vincles amb almenys 15 empreses de l'economia de la guerra, amb una suma total d’inversions i finançament de gairebé 3.000 milions d'euros.
Banc Santander inverteix en empreses Marca Espanya com MAXAM hòlding, una de les majors fabricants d'explosius i munició militar del món a través de la seva filial EXPAL, a la qual van atorgar 283 milions d'euros en crèdits només en aquest període 2014-2019. També es relaciona amb el binomi INDRA-NAVANTIA, finançat amb 82 milions, que han signat recentment contractes per al Subministrament de Sistemes de Defensa Electrònica a més dels Sistemes IFF CIT-25D per al Programa de les Corbetes Avante 2200 per a l'Aràbia Saudita, actual contendent en la guerra del Iemen, que té una monarquia amb múltiples vulneracions de drets humans documentades.
“Creuen vostès que és moralment ètic continuar ajudant aquestes empreses a finançar-se, mitjançant la concessió de crèdits revolving o participant com bookrunners en les seves emissions de bons a empreses que signen aquest tipus de contractes?”
El Banc Santander també inverteix en indústries que participen del negoci de l'armament nuclear: el més perillós i destructiu per a la vida mai dissenyat. Segons revela l'informe, Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, escrit i publicat per PAX, Profund i ICAN, l’entitat bancària ha decidit invertir part del patrimoni dels seus accionistes en les següents empreses: Thales, 581 milions d'euros, Safran, 434 milions, Boeing, 372 milions, Airbus, 295 milions, Fluor, 129 milions, Honeywell International, també 129 milions i Serco, 12 milions. En total, 1.953 milions d'euros.
Boeing, per exemple, està construint noves armes nuclears per als Estats Units mitjançant un contracte de 297 milions d'euros per al que es denomina “Dissuasió Estratègica Terrestre” que remplaçaran els míssils balístics intercontinentals nuclears ICBM Minuteman III. Aquest gegantesc fabricant també manté altres contractes relacionats amb aquests míssils, que ascendeixen a un total de més 620 milions d'euros.
Una altra d'aquestes empreses, Fluor, està involucrada en diverses instal·lacions empresarials d'armes nuclears nord-americanes. A través d'una empresa conjunta, Savannah River Nuclear Solutions (SRNS) té un contracte de 7.100 milions d'euros per a construir components clau per al programa W88 Alt 370, l'ogiva nuclear desplegada en el míssil Trident II.
“Són conscients que dues terceres parts de les seves inversions en armament estan destinades a empreses relacionades amb armes nuclears? Tenen vostès a les seves mans revertir aquestes decisions en un futur i deixar de finançar a aquestes empreses. Sense l'ajuda o finançament de bancs com el Santander, a les empreses d'armament els costaria molt més dur a terme les seves activitats”.
La intervenció de les activistes de la campanya recorda a Banc Santander que cada vegada més gent comença a conscienciar-se: ja són 81 els països que han signat el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, i 36 els que l’han ratificat, així com la magnitud dels efectes que tindria un desastre nuclear: “recordem Hiroshima, recordem Nagasaki, recordem Txernòbil, recordem Fukushima. Intentin imaginar com es gestionaria sanitàriament una altra catàstrofe d'aquestes magnituds, que no coneix fronteres i els efectes nocius de les quals perduren dècades. La crisi que estem vivint per la pandèmia del Covid-19, al seu costat, no és res. Els professionals de la salut són clars: ‘no hi ha cap forma per a respondre adequadament a una guerra nuclear. La nostra única solució és treballar junts com una comunitat global, per a prevenir que això passi” .
“Des de la campanya Banca Armada, i en nom de totes les persones accionistes crítiques amb les seves polítiques de finançament de la indústria de la guerra, EXIGIM al Banc Santander que deixi d'invertir i finançar a aquest tipus d'empreses d'una vegada per totes!”.
#NoBancaArmada
Sobre la campanya Banca Armada
La campanya està formada actualment per vuit organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC, FETS i Fundació Novessendes- que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobrela relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals. www.bancaarmada.org
La campanya Banca Armada exigeix a la junta d’accionistes de Bankia que aturi les inversions a empreses que es lucren de les guerres i de la militarització de fronteres, vulnerant els drets de les persones desplaçades per la força.
La campanya exigeix a la junta d’accionistes de Banc Sabadell que l’entitat deixi d’invertir en empreses que fabriquen armes nuclears.
Els activistes de la campanya Banca Armada denuncien que Bankia i Banc Sabadell incrementen un any més la seva inversió en el negoci de la guerra.
Barcelona, 27 de març de 2020.Activistes de la campanya Banca Armada han denunciat avui els vincles de Bankia i Banc Sabadell amb la indústria de la guerra.
Degut a l’alerta sanitària i a les mesures de seguretat decretades a causa del Covid-19, la junta d’accionistes de Bankia -que ha tingut lloc aquest matí- i la de BancSabadell -ahir a la tarda- s’han fet ‘en línia’, pel que els activistes de #NoBancaArmada que havien d’intervenir només han pogut (en el cas de Banc Sabadell, i en representació d’accionistes crítics amb l’entitat bancària amb un total de 107.816 accions), enviar la seva intervenció per correu.
Tot i això, des de la campanya Banca Armada hem difós un vídeo per a cada entitat bancària amb el contingut de la intervenció prevista per tal de donar a conèixer i denunciar les inversions que realitzen en empreses de la indústria d’armament.
Bankia i la seva inversió en el negoci de la militarització de fronteres
Edgard David Vega, activista de la campanya i membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, ha denunciat que Bankia continua invertint o concedint crèdits a una sèrie d’empreses vinculades amb el negoci de la guerra i la militarització de les fronteres: “Hem pogut confirmar que en el període 2014-2019 la seva relació amb la indústria de l’armament s'ha materialitzat amb una suma total d'inversions i finançament que ha ascendit a més de 85 milions d'euros".
Bankia va atorgar 55 milions d’euros en crèdits a l’empresa MAXAM el 2014, i va finançar en quasi 30 milions d’euros a INDRA, empresa que dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i defensa electrònica.
El cas d’INDRA és especialment flagrant perquè, tal i com assegura Maria Faye, presidenta de Diomcoop (cooperativa que busca alternatives dignes a persones vulnerables en situació irregular), també “es lucra amb la gestió de les polítiques de control fronterer que vulneren els drets fonamentals de les persones refugiades que fugen de territoris en conflicte com el Iemen”.
El Banc Sabadell finança la producció d’armes nuclears
L’informe Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weaponspublicat el passat juny per PAX, Profundo i ICAN revela com aquest banc ha continuat donant el seu suport financer a AECOM i han començat a finançar General Dynamics, dues empreses que contribueixen a la producció d’armes nuclears.
Antoni Tatay, de Justícia i Pau de València, i activista de #NoBancaArmada, subratlla que “General Dynamics va tancar el passat mes de desembre el contracte de construcció naval militar més gran de la història, un acord de 22 bilions de dòlars per a 9 submarins nuclears nous”.
El Banc Sabadell també ha augmentat el finançament en una altra indústria de la guerra com és AECOM, triplicant el seu suport a aquesta empresa entre 2017 i 2019, amb una suma total de més de 65 milions d’euros. AECOM treballa en el Laboratori Nacional Lawrence Livermore, on participa en la recerca, disseny, desenvolupament i producció d'armes nuclears.
Susi Snyder, líder de PAX No Nukes Project i coordinadora de ‘Don’t bank on the bomb’ -organització que ofereix informació sobre les empreses relacionades amb la producció de components clau per a les armes nuclears- confirma que Banc Sabadell manté relacions econòmiques amb AECOM i General Dynamics: “qualsevol arma nuclear es produeix amb la intenció d’aniquilar ciutats. Banc Sabadell té l’opció de tancar aquestes relacions avui mateix i contribuir amb la fi de les armes nuclears a la Terra”.
Els activistes de la campanya Banca Armada conclouen: “volem que canviïn les seves polítiques d’inversió i finançament. És hora de deixar d’invertir i treure rèdits d’aquest negoci de la guerra”.
La campanya també participarà de forma virtual a la pròxima junta de Banco Santander gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat a la campanya Banca Armada per denunciar les males pràctiques per denunciar les males pràctiques d’aquestes entitats bancàries en el negoci de la guerra.
* Agraïm la participacio en els vídeos de denúncia de la campanya de Susi Snyder, de ‘Don’t bank on the bomb’, així com de Maria Faye, presidenta de Diomcoop.
#NoBancaArmada
Sobre la campanya Banca Armada
La campanya està formada actualment per vuit organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC, FETS i Fundació Novessendes- que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobrela relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes i els conflictes internacionals. www.bancaarmada.org
Activistes de la campanya Banca Armada van intervenir el passat 13 de març a la junta del BBVA a Bilbao, en representació de 26 accionistes crítiques amb l’entitat bancària, denunciant que el BBVA lidera el rànquing d’inversions de la Banca Armada i augmenta el seu suport en empreses involucrades en la fabricació d’armament nuclear.
“Senyors accionistes, són els seus diners els que s’estan invertint en la fabricació d’armes nuclears, les més devastadores que s’han fabricat mai pel que fa a l’impacte mediambiental, material i humà”.
El passat divendres 13 de març, activistes de la campanya Banca Armadavan denunciar que el BBVA és el banc de l’Estat espanyol que més inverteix en el negoci de la guerra. En el marc de la junta d’accionistes que aquesta entitat bancària va celebrar a Bilbao, dues activistes de la campanya van intervenir representant 26 accionistes crítiques (el que representen 386.852 accions).
Edu Aragón, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i i activista de la campanya, va destacar que la pròpia política d’inversions del BBVA, en matèria de defensa, indica que l’entitat «no invertirà ni oferirà serveis financers a empreses relacionades amb armes que es consideren controvertides: mines antipersones, armes biològiques, químiques, bombes de raïm i armes nuclears», mentre la realitat és que aquest banc ha destinat 4.450 milions d’euros al finançament de la indústria armamentista, sent, un any més, el banc de l’Estat espanyol que liderael rànquing d’inversions a la indústria armamentista i contribueix al manteniment de les armes nuclears, augmentant el seu suport en empreses involucrades en la fabricació d’armament nuclear. Segons el darrer informe Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, publicat el juny de l’any passat per PAX, Profundo i ICAN, el BBVA ha invertit 2.528,2 milions de dòlars en General Dynamics.
Aquesta empresa d’armament, que fabrica tota mena de màquines de guerra de terra, mar i aire, ha obtingut una sèrie de contractes relacionats amb components clau per a la producció del míssil nuclear Trident II que comparteixen el Regne Unit i els Estats Units. El contracte inicial de 30,6 milions de dòlars (28,2 milions d’euros) adjudicat l’any 2015, ha estat modificat repetidament entre el 2017 i el 2018 fins a arribar a la xifra de 174,4 milions de dòlars (155,6 milions d’euros).
L’informe revela que el BBVA també ha finançat altres empreses conegudes per la seva participació en la producció d’armament nuclear com Aecom, Airbus Group, Boeing, Bwx Tecnologies, Honeywell International o Jacobs Engineering.
L’activista Edu Aragón, de la campanya Banca Armada, va interpel·lar als accionistes que van seguir la junta general: “senyors accionistes, són els seus diners els que s’estan invertint en la fabricació d’armes nuclears, les més devastadores que s’han fabricat pel que fa a l’impacte mediambiental, material i humà. Poden carregar aquest fet sobre les seves consciències o poden exigir al seu banc que deixin de fer-ho. Vostès decideixen”.
En els darrers anys, a banda de la producció d’armament nuclear, el BBVA ha finançat empreses que fabriquen míssils, explosius, armes lleugeres, bales, helicòpters militars, avions de combat i electrònica militar, entre d’altres, que s’exporten a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica, contribuint a escalar la violència dels conflictes armats d’aquests territoris i al fet que moltes persones hagin de fugir de la guerra cap a Europa.
Per altra banda, la membre de SETEM Catalunya i també activista de la campanya, Gemma Amorós va denunciar també l‘estreta relació del BBVA amb el grup MAXAM Outdoors S.A, a qui ha finançat amb més de 458 milions d’euros entre 2014 i 2019. La Unió Europea té documentats almenys set casos d’enviaments de material bèl·lic fabricat a Espanya a zones de conflicte. Un d’ells té com a protagonista l’empresa espanyola MAXAM i com a escenari la República Democràtica del Congo, que fa 20 anys que pateix un conflicte armat que ha afectat a milions de persones en una situació d’emergència considerada per l’ONU l’any 2017 com de les de més alt nivell, només compartida per Síria, Iraq i el Iemen.
Totes aquestes inversions contrasten amb les pròpies polítiques del BBVA de compromís amb els drets humans i el medi ambient. Amorós, dirigint-se al president i als membres del Consell d’Administració del BBVA va assenyalar que “cada vegada hi ha més accionistes i clients del seu banc que s’oposen a la seva política d’inversions perquè no volen tenir en les seves consciències el pes de la guerra i de la mort”.
Durant les pròximes setmanes, la campanya també participarà en les juntes de Banco Santander, Caixabank, Banc Sabadell i Bankia gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat a la Campanya Banca Armada per denunciar les males pràctiques d’aquestes entitats bancàries en relació al negoci de la guerra.
