Els activistes de la campanya Banca Armada David Montesinos i Rafael González han intervingut aquest matí a la Junta d'Accionistes de CaixaBank, celebrada a València. En les seves intervencions han destacat que durant el període 2019-2021 l'entitat bancària ha destinat més de 62 milions d'euros en empreses relacionades amb la militarització de fronteres. Amb aquesta participació es dona per finalitzada l'activitat d'incidència empresarial de la Campanya Banca Armada en les Juntes d'Accionistes d'aquest any 2022.
Activistes participen a la Junta d'Accionistes de CaixaBank
En la seva intervenció, l'activista David Montesinos ha destacat que CaixaBank continua finançant l'empresa espanyola Indra. Cal tenir en compte que aquesta empresa desenvolupa tecnologies aplicades a l'àmbit nàutic i aeri militar, entre els quals es troben simuladors per al funcionament i desenvolupament de diferents sistemes d'armament, o radars integrats en submarins. També ofereix serveis de logística, ciberseguretat i entrenament per a tropes. “En el període 2019-2021, CaixaBank ha invertit més de 4 milions i mig d'euros en la compra de bons d'aquesta empresa. Indra dedica al voltant del 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol i sistemes de tir i de defensa electrònica que, entre altres coses, s'utilitzen per a la militarització de fronteres”, ha destacat Montesinos.
D’altra banda, Rafael González ha intervingut per a denunciar les inversions realitzades en el Grup Eulen i Accenture. Concretament, CaixaBank ha facilitat més de 43 milions d'euros en crèdits al Grup Eulen durant els anys 2020-21 i va disposar, el gener de 2022, de gairebé 15 milions d'euros en accions d’Accenture. González ha finalitzat la seva intervenció exigint al banc “que deixin d'invertir en empreses que fabriquen armament i que es lucren de l'Europa Fortalesa, i que són causants de greus violacions dels Drets Humans en el nostre territori i arreu del món”.
Ahir dijous a la tarda, activistes de la campanya van organitzar a Barcelona una acció de visibilització i sensibilització per a denunciar també al carrer com les entitats financeres es beneficien del negoci de la guerra.
Les activistes van representar un grup de persones refugiades que fugen del seu país d'origen a la recerca de pau i d'oportunitats de futur. Amb l'objectiu de denunciar les greus crisis humanitàries que ocorren a conseqüència dels conflictes armats, durant el que van anomenar el “recorregut de la vergonya”, van passar per sucursals de les quatre entitats bancàries que més financen la indústria armamentística (Banc Sabadell, BBVA, CaixaBank i Banc Santander), i en cadascuna d'elles van llegir discursos en els quals s'incidia en les inversions de cada entitat amb empreses que fabriquen armes nuclears.
Santander, que lidera el rànquing de bancs espanyols que més inverteixen en la indústria de les armes, també figura entre els 10 bancs europeus que més inverteixen en empreses que produeixen armament nuclear. En el període 2019-2021 ha invertit més de 5.467 milions d'euros en empreses armamentistes, entre les quals 8 empreses que fabriquen les ja prohibides armes nuclears, la qual cosa suposa un increment del 174% respecte al període anterior, i més de 123 milions en empreses que es beneficien de la militarització de fronteres.
El segueix en el Top 10 de la Banca Armada espanyola el BBVA amb més de 5.421 milions invertits en el negoci de la guerra, on també hi trobem 7 empreses que produeixen armament nuclear (5.344 milions) i empreses armamentistes i de seguretat (116 milions) beneficiàries dels principals contractes per al manteniment de l'Europa Fortalesa, que vulnera sistemàticament els drets de les persones refugiades i migrades
També destaca el Banc Sabadell, amb inversions de més de 46 milions d'euros en diferents empreses controvertides, entre les quals també trobem fabricants d'armament nuclear (29 milions) i d’altres dedicades a la seguretat fronterera (17 milions).
Durant l'acció de carrer també es va esmentar empreses Marca Espanya com Indra i Maxam, de la qual les activistes van destacar: “Aquests dies, MAXAM ha estat notícia per ser citada per Zelenski, el president d'Ucraïna per, suposadament, continuar fent negocis a Rússia. Segons declaracions de José Manuel Vargas, el seu president, sembla que el govern rus ha confiscat les instal·lacions de MAXAM. MAXAM continua fent negoci allà on pot i fabricant explosius militars a través de la seva empresa EXPAL que poden acabar sent utilitzades en conflictes armats, dels quals fugen milions de persones”.
Amb aquesta acció i la intervenció a la Junta de CaixaBank d'avui, es dona per finalitzada l'activitat d'incidència empresarial de la Campanya Banca Armada en les Juntes d'Accionistes d'aquest any 2022.
Sara Manserra i Gemma Amorós han intervingut avui a la Junta d'Accionistes del Banc Santander, celebrada a Boadilla del Monte. Les activistes de la Campanya Banca Armada, que han pogut participar gràcies a la delegació de vot de diverses accionistes crítiques, han denunciat la participació i les inversions que ha realitzat el Banc Santander en empreses armamentístiques durant el període 2019-2021, que han ascendit a més de 5.400 milions d'euros.
Santander: al Top 10 dels bancs europeus que més financen les armes nuclears
La intervenció de Sara Manserra s'ha centrat en la denúncia del finançament d'empreses que fabriquen armament nuclear. L'activista ha explicat que, durant el període 2019-2021, el Banc Santander ha finançat vuit empreses que fabriquen aquest tipus d'armament, sumant un total de 5.344 milions d'euros, i ha afegit que “això suposa, segons les dades dels quals disposem, un increment del 174% respecte al període anterior pel que fa a inversions en empreses que fabriquen armes nuclears”.
Cal recordar que al gener de l’any 2021 va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, després que 51 països el ratifiquessin. Aquest tractat prohibeix explícitament la fabricació, el desenvolupament, l'adquisició, l’emmagatzematge i l'emplaçament d'armes nuclears, així com prohibeix usar o amenaçar d’usar aquestes armes i, finalment, també prohibeix que s'assisteixi o s'ajudi de qualsevol manera perquè es puguin realitzar aquests actes prohibits.
Les vuit empreses finançades pel Banc Santander han estat Boeing, Airbus, Honeyell Internatiownal, Safran, Thales, Fluor, Leonardo i Raytheon Technologies.
Boeing, Raytheon Technologies i Honeywell Internacional estan fabricant components clau per als míssils nuclears intercontinentals Minuteman III. Entre les tres han rebut més de 2.800 milions d'euros en finançament del Santander, tant en crèdits com en operacions d'emissió de bons (underwriting). D'altra banda, el Banc Santander també ha finançat a Airbus, Safran i Thales, que produeixen i fan tasques de manteniment dels míssils nuclears balístics M51 utilitzats en els submarins francesos. Entre les tres han rebut més de 2.300 milions d'euros també en crèdits i operacions d’underwriting.
Finalment, Manserra ha destacat que “és un imperatiu moral, sobretot en el context que estem vivint on s'està incrementant de manera vertiginosa l'amenaça d'una guerra nuclear, deixar de finançar les empreses que produeixen aquest tipus d'armament i apostar pel desarmament nuclear”.
Denunciem els vincles del Banc Santander amb empreses relacionades amb la militarització de fronteres
Per part seva, la també activista Gemma Amorós ha denunciat que el Banc Santander està utilitzant el conflicte armat a Ucraïna per a rentar la seva imatge, i ha destacat: “en anys anteriors vam estar denunciant i relacionant la seva implicació financera amb empreses que van fabricar armament que després va ser utilitzat en conflictes armats com el del Iemen. I els hauria de caure la cara de vergonya d'utilitzar el conflicte d'Ucraïna per a rentar la seva imatge amb campanyes de donacions i de suposat altruisme”.
I és que des de fa molts anys, a la frontera sud de l'Estat espanyol i a Canàries arriben persones que fugen de conflictes com Síria, Etiòpia, Somàlia, Líbia o el Sahel, o que fugen de zones en tensió o que simplement busquen un lloc millor on viure fora de perill i en pau. Quan aquestes persones arriben a les nostres fronteres, se'ls rep de manera inhumana a causa del sistema de militarització i securitització que tenim instal·lat per a protegir l'Europa Fortalesa.
Segons les dades obtingudes per la campanya Banca Armada, el Banc Santander ha finançat al Grupo Eulen, ATOS i Accenture. Totes elles formen part de les empreses contractistes que han rebut encàrrecs a la frontera sud per a fer, per exemple, serveis de manteniment i reparació tant de llocs fronterers com dels CETIs (Centres d'Estada Temporal per a Immigrants), on es viu en una sobreocupació “sistemàtica” i on es cometen flagrants violacions dels drets humans. El Grupo Eulen, empresa que ha rebut gairebé 65 milions d'euros en crèdits del Banc Santander, té 42 contractes per a gestionar aquest tipus d'instal·lacions.
El Banc Santander també va facilitar operacions d’underwritting per valor de 47 milions a ATOS, que es lucra també del negoci de la militarització de la frontera sud, concretament a través de 26 contractes, entre altres coses, per al manteniment dels radars del sistema SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior).
A més, també s'ha pogut conèixer que el Santander ha disposat de gairebé 11 milions d'euros en accions d’Accenture. Amorós ha destacat que “Accenture, juntament amb altres empreses, va guanyar un contracte marc de 157 milions d'euros per a desenvolupar el Biometric Matching System (BMS), que és un component bàsic dels sistemes d'identitat que utilitza la UE per a militaritzar les seves fronteres, reproduint així la narrativa que la crisi humanitària de les persones refugiades és una amenaça a la seguretat”, i ha conclòs “L’any 2020 hi havia 34 conflictes armats al món, entre ells el d'Ucraïna de l'est, que va començar l'any 2014. Els conflictes armats comencen i es perpetuen gràcies a les armes i als bancs que les financen”.
Llegeix la 1a intervenció sobre militarització de fronteres aquí.
Llegeix la 2a intervenció sobre armes nuclears aquí.
Antoni Tatay i Enrique Amérigo han intervingut avui a la Junta d'Accionistes del Banc Sabadell, celebrada a Alicant. Els activistes de la Campanya Banca Armada han denunciat la participació i les inversions que ha realitzat el Sabadell en empreses armamentístiques durant el període 2019-2021, que han ascendit a més de 50 milions d'euros.
El Banc Sabadell inverteix en empreses relacionades amb tasques de vigilància i manteniment de fronteres.
La primera intervenció que han fet els activistes ha estat en relació amb les empreses que estan vinculades amb la militarització de fronteres: “Potser els sonen els noms del Grup Eulen o Accenture. Ambdues formen part de les empreses contractistes que han rebut encàrrecs a la frontera sud per a fer, per exemple, serveis de manteniment i reparació tant de llocs fronterers com dels CETIs”, ha explicat Amérigo.
Els CETIs són els Centres d'Estada Temporal per a Immigrants. Aquests centres han rebut denúncies a causa de les flagrants violacions de drets humans que es cometen en el seu interior i de la sobreocupació sistemàtica que allí es viu, agreujada en els últims anys i més encara amb la crisi sanitària, i que fa que la situació en aquests centres sigui insostenible.
Segons revelen les dades obtingudes per la campanya Banca Armada, el Grup Eulen, empresa que té 42 contractes per a gestionar aquest tipus d'instal·lacions, ha rebut més de 12 milions i mig d'euros en crèdits del Banc Sabadell. A més, també s'ha pogut constatar que el Sabadell ha disposat de gairebé 5 milions d'euros en accions de Accenture.
Referent a aquesta última empresa, se sap que ha obtingut 157 milions d'euros per a desenvolupar el Biometric Matching System (BMS), que és un component bàsic dels sistemes d'identitat que utilitza la UE per a militaritzar les seves fronteres, al que ha afegit Amérigo “reproduint així la narrativa que la crisi humanitària de les persones refugiades és una amenaça a la seguretat”. Així mateix, en la seva intervenció també ha destacat que, en l'informe El negoci de construir murs, publicat al novembre del 2019 pel Transnational Institute, s'esmenta que “Accenture va ser l'empresa contractada al novembre del 2017 pel govern de Donald Trump per a ajudar a contractar agents de seguretat fronterera, responsables de posar en reixes als migrants que travessaven la frontera de Mèxic amb els Estats Units”.
El Banc Sabadell continua finançant General Dynamics, empresa que fabrica armament nuclear.
D'altra banda, Antoni Tatay ha intervingut en la Junta per a denunciar el constant finançament que rep General Dynamics per part del Sabadell.
General Dynamics és una de les empreses que encara fabrica armament nuclear, malgrat que al gener de l'any 2021 va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, després de que 51 països el ratifiquessin. Aquest tractat prohibeix explícitament la fabricació, el desenvolupament, l'adquisició, l’emmagatzematge i l'emplaçament d'armes nuclears, així com prohibeix usar o amenaçar amb usar aquestes armes, i finalment, també prohibeix que s'assisteixi o s'ajudi de qualsevol forma perquè es puguin realitzar aquests actes prohibits.
En la seva intervenció, Tatay ha destacat que “no és el primer any que venim a parlar de les seves relacions amb aquesta empresa tan controvertida i, malgrat tot, vostès continuen donant-los crèdits per valor de milions i milions d'euros. Concretament durant el període 2019-2021, per valor de 33 milions d'euros”.
Cal recordar que General Dynamics està relacionada amb la producció de components per als míssils nuclears intercontinentals Trident II i la seva integració en submarins dels Estats Units i del Regne Unit. També està construint els nous submarins nuclears del tipus Columbia, per a la marina dels Estats Units. “No rentabilitzin el fet de fer campanyes per a ajudar a la guerra d'Ucraïna mentre estan finançant empreses com a General Dynamics, les armes de la qual s'han utilitzat en molts conflictes armats al voltant del món, i possiblement s'utilitzen o s'utilitzaran també en el conflicte d'Ucraïna” ha denunciat Tatay.
Llegeix la 1a intervenció sobre militarització de fronteres aquí.
Llegeix la 2a intervenció sobre armes nuclears aquí.
Koldobi Velasco i Jon Narváez han intervingut avui a la Junta d’Accionistes del BBVA per denunciar les reiterades inversions en empreses armamentístiques que l'entitat basca va realitzar durant el període 2019-2021, concretament, més de 5.421 milions d'euros destinats a companyies que participen de la militarització de fronteres i a empreses que mantenen, modernitzen o fabriquen armament nuclear.
Denunciem els vincles del BBVA amb empreses relacionades amb la militarització de fronteres
En aquest sentit, la intervenció de Koldobi Velasco, activista de la campanya i membre d’AA-MOC, s'ha centrat en la denúncia de les inversions en empreses relacionades amb la contenció de la “frontera sud” d'Europa, o el que és el mateix: els filats, concertines, càmeres de seguretat, sistemes vigilància i altres elements dissuasius de l'entrada de persones migrants i refugiades a territori de l'Estat Espanyol. “A la frontera sud de l'Estat Espanyol i a les Canàries arriben persones que fugen de conflictes com Síria, Etiòpia, Somàlia o Líbia, o que fugen de zones en tensió o que simplement busquen un lloc millor on viure fora de perill i en pau. Quan aquestes persones arriben a les nostres fronteres, se les rep de manera inhumana a causa del sistema de militarització i securitització que tenim instal·lat per protegir l'Europa Fortalesa”, ha explicat Velasco.
El Grupo Eulen, ATOS o Accenture han rebut finançament del BBVA i formen part de les empreses contractistes que han rebut encàrrecs a la frontera sud per fer, per exemple, tasques de manteniment dels sistemes de vigilància com el SIVE (Sistema Integrat de Vigilància Exterior) i serveis de manteniment i reparació tant de llocs fronterers com dels CETIs (Centres d'Estada Temporal per a Immigrants), on es cometen flagrants violacions dels Drets Humans, especialment preocupants en el cas de les persones més vulnerables, incloses les famílies amb nens menors i les persones amb problemes greus de salut.
Per exemple, el Grupo Eulen, empresa receptora de 42 contractes per a la gestió i el manteniment d'instal·lacions on sovint es vulneren els drets de les persones migrants, va rebre 37 milions d'euros en crèdits només els dos últims anys, i ATOS va rebre 47 contractes, alguns per al manteniment del SIVE. “Sr. president i membres del consell d'administració, de debò creuen que és moralment acceptable fer campanyes de rentat d'imatge amb Ucraïna mentre històricament han finançat el negoci de la guerra i de la militarització de fronteres?” ha conclòs Velasco.
El BBVA segueix finançant empreses que produeixen armament nuclear
El també activista i membre de SETEM Hego Haizea Jon Narváez, va intervenir per incidir en les inversions que el BBVA realitza a empreses que fabriquen armament nuclear, cosa denunciable ja que hi ha legislació nacional i internacional que les limita i prohibeix, i més immoral encara tenint en compte l'amenaça d'aquest caràcter que sobrevola la guerra d'Ucraïna. “Com sabran, el gener de l'any passat va entrar en vigor el Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears, després de que 51 països el ratifiquessin. Aquest tractat prohibeix explícitament la fabricació, el desenvolupament, l'adquisició, l'emmagatzematge i l'emplaçament d'armes nuclears, així com prohibeix utilitzar o amenaçar amb fer servir aquestes armes, i finalment, també prohibeix que s'assisteixi o s'ajudi de qualsevol manera perquè es puguin realitzar aquests actes prohibits” va explicar Narváez.
El BBVA ha finançat durant el període 2019-2021, 7 empreses que encara produeixen armament nuclear al món: Airbus, Boeing, General Dynamics, Honeywell International, Jacobs Engineering, Leonardo i Thales. Segons va explicar a la Junta l'activista, el BBVA “ha invertit més de 5.300 milions d'euros en aquestes 7 empreses. I saben què és el més menyspreable? Que això suposa, segons les dades de què disposem, un increment del 20% respecte al període anterior pel que fa a inversions en empreses que fabriquen armes nuclears”. Les empreses d'armes depenen en un 75% de passius financers que les institucions financeres els proporcionen per finançar el circulant o qualsevol adquisició d'actius i així poder produir el material de guerra. “Sense finançament, no hi ha armes”, va remarcar Narváez.
Però més enllà de la “vergonya que suposa que Espanya encara no hagi signat el tractat internacional de prohibició d'armament nuclear”, cosa que l'activista va recalcar, com Koldobi, és la doble moral de l'entitat basca. “Si us plau, no siguin tan cínics. No vesteixen d'altruisme les seves accions relacionades amb el conflicte a Ucraïna quan fins ara han estat alimentant l'armament nuclear i beneficiant-se de la indústria de la guerra arreu del món”, va concloure.
Llegeix la 1a intervenció sobre militarització de fronteres aquí.
Llegeix la 2a intervenció sobre armes nuclears aquí.
Aquest és un missatge especialment dirigit a les persones accionistes crítiques d'algun dels grans bancs de l'estat espanyol: BBVA, Banc Santander, CaixaBank i Banc Sabadell. Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem a les juntes generals d'accionistes d'aquestes quatre oinstitucions financeres per a denunciar les seves polítiques col·laboracionistes amb empreses d'armament. Per això, necessitem que persones crítiques que tinguin accions d'aquests bancs ens cedeixin el seu vot perquè puguem parlar durant la Junta General, representant a un sector crític de l’accionariat que no vol que els seus diners serveixin per a finançar el negoci de la guerra.
A més, també volem aconseguir participar a la junta de la Mútua Madrileña. Per això necessitem que els propis mutualistes vulguin assistir a la junta com a representants i amb el suport de la campanya.
Quin és l’objectiu?
Explicar davant el consell d’administració de les entitats financeres, les persones accionistes i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències derivades de la relació entre els bancs i la indústria d'armament, així com contribuir a la conscienciació de tota la societat.
Quan?
BBVA: 18 de Març
Banco Sabadell: 24 de març
Santander: 1 d'Abril
Caixabank: 8 d'Abril
Com col·laborar?
Si ets accionista d'una d'aquestes institucions financeres i no aproves les seves relacions amb la indústria armamentista, pots cedir-nos les teves accions perquè intervenim en el teu nom el dia de la junta.
Per a cedir-nos el teu vot, ens has d'enviar la delegació de vot original signada almenys 10 dies abans de la junta d'accionistes del teu banc, deixant en blanc el nom de la persona que assistirà a la junta.
L'hauràs d'enviar enviar per correu postal a: SETEM Catalunya, c/ Bisbe Laguarda, núm. 4, 08001 Barcelona
També pots fer la delegació telemàtica. En aquest cas, escriu-nos a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i t’informarem.
