El BBVA ha finançat amb més de 2.678 milions d’euros diferents empreses que fabriquen míssils, bales, avions de combat i, especialment, armament nuclear
Aecom, Airbus, Boeing, BWX Technologies, General Dynamics, Honeywell International i Jacobs Engineering són les set empreses d’armament nuclear que reben suport del BBVA
Activistes de la Campanya Banca Armada -integrada actualment pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, FETS, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i Novessendes- han intentat denunciar-ho aquest matí a la junta d’accionistes del BBVA que s’ha celebrat a Bilbao. Tot i complir amb tots els requeriments legals i presentar les delegacions de vot corresponents, la seguretat del recinte ha dificultat i retardat tots els procediments per tal d’impedir l’acreditació de les activistes per poder intervenir durant el torn de paraula en la junta i ha acabat negant-los la possibilitat de fer-ho.
La negativa, que ha estat argumentada en base a que els sistemes informàtics ja s’havien tancat, només els ha permès ser presents a la junta però no participar-hi amb els discursos preparats. Tot i això, les activistes han llegit fora el recinte els textos de denúncia un cop finalitzada la junta.
De 2013 a 2018, el BBVA ha invertit 1714 milions d’euros en les següents empreses que dissenyen, mantenen o modernitzen armament nuclear: Aecom, Airbus, Boeing, BWX Technologies, General Dynamics, Hoenywell International i Jacobs Engineering.
“Davant del tens panorama geopolític internacional, fer negocis amb l’armament nuclear és una acció irresponsable que atempta contra la vida de les persones i el planeta”,ha afirmat l’activista Jon Narváez durant la seva intervenció fora el recinte. També ha explicat que, recentment, els governs dels Estats Units i de Rússia han anunciat la seva retirada del Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi, un acord històric de desarmament firmat a la Guerra Freda, que va allunyar d’Europa els míssils de creuer de terra amb un rang d’entre 500 i 5.500 kilómetros. “Les conseqüències humanes i mediambientals d’una escalada nuclear serien catastròfiques: la mort i la destrucció s’estendrien en un radi més ampli del que van provocar les detonacions a les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki durant la Segona Guerra Mundial, a banda d’afectar severament el canvi climàtic i causar milers de desplaçaments forçosos de població”, ha apuntat Narvaéz.
D’entre les empreses finançades pel BBVA, destaca AECOM, que forma part del grup d’empreses que dirigeix els laboratoris de proves d’armes nuclears als Estats Units i té un paper imprescindible en els plans de modernització de l’arsenal d’armes nuclears d’aquest país. Una altra empresa que rep el suport del BBVA és Boeing, que manté l’operatiu del Minuteman III, els míssils nuclears intercontinentals dels Estats Units, i que produeix diferents elements de la nova B61-12, la principal bomba termonuclear de l’arsenal dels Estats Units (destinades a ser desplegades a Europa).
Armament i seguretat: negoci doble
Altres empreses finançades pel BBVA com ara Airbus o Leonardo, fan un negoci doble, ha apuntat l’activista Maria de Lluc Bagur a la seva intervenció. D’una banda, exporten armes a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica i contribueixen a escalar la violència dels conflictes armats d’aquests territoris, augmentant la inseguretat de les persones que hi viuen i provocant que es vegin obligades a exiliar-se i buscar refugi en altres països. En els darrers anys, la xifra de desplaçaments forçats s’ha incrementat considerablement i actualment es comptabilitzen 70 milions de persones desplaçades. D’altra banda, també formen part de la indústria militar i de la seguretat europea que es beneficia d’aquesta tragèdia: després de subministrar armes als països en conflicte, venen equips de seguretat i de control de fronteres per evitar l’entrada de les persones que fugen de la guerra als seus països i busquen asil als territoris de la UE. Aquest és el cas sobretot d’Indra, l’empresa espanyola de tecnologia militar a qui BBVA ha destinat més de 10 mil milions d’euros.
Durant les setmanes vinents, la campanya també participarà en les juntes de Banco Santander, Caixabank, Banco Sabadell i Bankia gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat per denunciar les males pràctiques d’aquestes empreses.
Es poden consultar les dues intervencions en vídeo aquí.
Ginebra, 3 de desembre - La prohibició mundial de bombes de dispersió està tenint un impacte extraordinari en la limitació de les inversions en aquest tipus d'armes, que maten i mutilen indiscriminadament a civils. Així ho conclou l’actualització 2018 de l’informe anual “Worldwide Investments in Cluster Munitions, a Shared responsability” (Inversions mundials en municions de dispersió, una responsabilitat compartida) publicat avui per l’organització internacional PAX, coincidint amb el dia en el qual es compleix el desè aniversari de la convenció de bombes de dispersió que es va firmar a Oslo, i al qual des d'aleshores s’han afegit u total de 120 països.
Comparat amb l'informe del 2017, el nivell mundial de finançament en aquest tipus de munició ha disminuït en un 344%, passant de 31 mil milions de dòlars a 9 mil milions. La caiguda precipitada es deu en part a la interrupció en la producció i entrega d'aquestes armes prohibides per part de dos dels seus principals fabricants amb seus nord-americanes: Textron i Orbiral ATK. Ambdós productors han fet declaracions públiques sobre el tema, Orbital ATK ha senyalat que "les municions de dispersió no tenen lloc en l'arsenal dels exèrcits moderns".
L’anàlisi identifica les entitats financeres que inverteixen en accions o bons d'empreses productores de bombes de dispersió, que passen a formar part del Hall of Shame (“Saló de la Vergonya”). En aquesta edició, s’han identificat en aquesta llista de la vergonya, 88 institucions financeres de diferents regions que van invertir un total de quasi 9 mil milions de dòlars en els 7 productors de bombes de dispersió identificats, quasi la meitat del nombre d'inversors reportats l'any 2017 (151). D’aquestes 88 institucions financeres, només set tenen la seva seu a estats que s'han acollit a la Convenció sobre municions de dispersió. Les 7 empreses productores amb evidència suficient d’haver produït components claus o bombes de dispersió completeso submunicions explosivesdurant el període comprès entre 2008 i 2017, identificades en per l’informe són China Aerospace Science and Industry (Xina), Hanwha (Corea del Sud), Norinco (Xina), Poongsan (Corea del Sud), i Avibras (Brasil), Bharat Dynamics Limited (Índia) i LigNex1 (Corea del Sud), que se sumen aquest any a la llista.
“La caiguda dràstica tant de nombre d'inversors, com de la suma total invertida en comparació amb l'informe anterior, mostra com les institucions estan rebutjant a escala mundial la producció de bombes de dispersió. No obstant això, hem de posar el focus en el naixement de nous productors, així com en les inversions que encara segueixen. Aquest tipus d'armes van ser prohibides per la comunitat internacional a causa de la seva naturalesa indiscriminada i el seu historial comprovat d'assassinats i danys a civils", explica Héctor Guerra, director de la Cluster Munition Coalition (coalició contra les bombes de dispersió).
És important tenir en compte que no tots els enllaços financers amb productors de bombes de dispersió estan llistats en el Hall of shame publicat. Per una banda, existeix una disponibilitat limitada d'informació pública sobre la producció de munició de dispersió i de les inversions a les companyies productores; i d’altra, l’informe només inclou inversions significatives en un llindar del 0,1% del seu total d'accions i/o bons.
Aquest dimarts 10 d’abril dos membres de la Campanya Banca Armada han participat a la junta d’accionistes de Bankia que se celebrarà a València.
Així, Edgar Vega i Enrque Sánchez, representants de la campanya integrada actualment per set organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i FETS- han explicat davant dels accionistes i els mitjans de comunicació els vincles d’aquesta entitat amb la indústria de l’armament per sensibilitzar i denunciar davant la societat els vincles d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes conseqüència dels conflictes internacionals.
L’any passat, el president José Ignacio Goirigolzarri va negar que la seva entitat financés cap tipus d’empresa d’armes. Però segons els informes elaborats pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, entre 2011 i 2016 Bankia ha invertit més de 180 milions d’euros en empreses d’armament.
Com ha explicat Edgar Vega, l’empresa que ha rebut més finançament (concretament, 142 milions d’euros en crèdits) ha estat MAXAM, fabricant dels explosius militars més grans del món. Aquesta empresa espanyola fabrica explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. A més, els exporta a països com ara Arabia Saudí, que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen. Cal recordar que aquesta empresa va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.
Una altra de les empreses finançades és NAVANTIA, la principal fabricant espanyola de bucs de guerra que ha rebut 30 milions d’euros en crèdits. Es dedica a la construcció naval militar per a les armades d’Espanya, Noruega, Veneçuela, Xile, i Malàisia.
Bankia també ha destinat més de 5 milions i mig d’euros en fons d’inversió, accions i bons a Indra, una empresa de l’Estat Espanyol que desenvolupa, entre altres coses, electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica. Subministra armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats, i alhora es beneficia per partida doble del drama de la guerra, ja que ven equips de seguretat i control de fronteres per evitar l’entrada de les persones en busca d’asil al territori de la Unió Europea.
Finalment, OESIA ha rebut de Bankia 2 milions i mig d’euros en crèdits. És una empresa espanyola que desenvolupa tecnologia aplicada al sector militar, com els simuladors d’artilleria de campanya que s’utilitzen en nombrosos exèrcits o com els sensors de cerca i seguiment per infrarojos necessaris per a la cerca i detecció automàtica de blancs. L’exèrcit d’Aràbia Saudita ha adquirit 76 d’aquests avions de guerra, que molt probablement estan sent utilitzats en l’ofensiva bèl.lica saudita al territori iemenita, com va apuntar Enrique Sánchez.
Durant les darreres setmanes, la campanya va participar a la junta del BBVA que es va celebrar a Bilbao,a la del Banco Santander, celebrada a Santander i a la de Caixabank, celebrada a València. El proper 19 d’abril participarà a la Banc Sabadell gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat per denunciar les males pràctiques d’aquestes empreses.
Pots veure les intervencions dels membres de la campanya i la resposta del president aquí.
Avui divendres 5 d’abril dos membres de la Campanya Banca Armada participaran a la junta d’accionistes de CaixaBank que s'ha celebrat a València per primer cop, després del canvi de seu social que l’entitat va efectuar fa uns mesos arran de la situació política a Catalunya.
Així, Camino Simarro i Mònica Vega, representants de la campanya integrada actualment per set organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i FETS-, han explicat davant dels accionistes i els mitjans de comunicació els vincles d’aquesta entitat amb la indústria de l’armament per sensibilitzar i denunciar davant la societat els vincles d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes conseqüència dels conflictes internacionals.
Mònica Vega ha destacat que dels més de 87 milions d’euros que CaixaBank ha invertit en empreses d’armament de 2011 a 2016, gairebé 8 milions s’han destinat a INDRA en format de fons d’inversió, accions i bons. INDRA és una empresa de l’Estat Espanyol que dedica el 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica. Entre els productes estrella als quals aporten alta tecnologia aquesta empresa es troben: l’Eurofighter, un avió caça amb míssils de llarg abast, les fragates de guerra F-100 o els helicòpters Tigre que han participat amb les tropes espanyoles a l’Afganistan. INDRA, doncs, està subministrant les armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats, incrementen els nivells de violència i augmenten la inseguretat de les persones que viuen allà, obligant a les poblacions a fugir de les seves llars buscant refugi en altres països. A més, es beneficia per partida doble del drama de la guerra i de les persones refugiades, ja que a més de produir i exportar les armes que perpetuen i escalen la violència dels conflictes, es beneficia de l’acord de militarització a les fronteres europees, sent una de les empreses que ven els equips de seguretat i control de fronteres per evitar l’entrada de les persones en busca d’asil al territori de la Unió Europea.
Com ha explicat Camino Simarro, una altra de les empreses finançades és MAXAM, fabricant dels explosius militars més grans del món, que ha rebut a través de crèdits 77.319.098,63€ de CaixaBank de 2011 a 2016. És una empresa de l’Estat espanyol que fabrica i exporta tot tipus d’explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. Un dels països a qui ven explosius aquesta empresa és Arabia Saudí, país que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen. A més, cal recordar que aquesta empresa va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.
La tercera empresa armamentista finançada és SENER, que ha rebut de Caixabank 2.268.580,80E en crèdits en el mateix període. Aquesta empresa espanyola és capdavantera en el desenvolupament de sistemes de míssils gràcies als quals és possible el llançament i utilització de míssils com el John Strike Missiles, i està especialitzada en aplicacions d'Intel·ligència, Vigilància i Reconeixement aplicats a míssils, així com en electrònica militar, vigilància, sistemes de tir i sistemes de control per a míssils.
Jordi Gual, president de CaixaBank, ha destacat a la seva resposta el compromís de l'entitat amb els drets humans i ha negat qualsevol relació amb empreses fabricants de material controvertit o que exportin armes a països on es vulneren els drets humans.
Durant el mes de març, la campanya va participar a la junta del BBVA que es va celebrar a Bilbao i a la del Banco Santander, celebrada a Santander. Durant les properes setmanes, també participarà a les juntes de Bankia i Banc Sabadell gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat per denunciar les males pràctiques d’aquestes empreses.
Es poden consultar les dues intervencions de la campanya i la resposta del president de CaixaBank aquí.
Ha invertit més de 2.190 milions d’euros, entre 2013 i 2017, en empreses que fabriquen armes, especialment nuclears
(23 de març de 2018) Aquest divendres 23 de març dos membres de la Campanya Banca Armada han participat a la junta d’accionistes del Banc Santander que s'ha celebrat a Santander. Aquesta entitat ocupa la segona posició al rànquing de bancs que financen indústria armamentista (el primer lloc, l’ocupa el BBVA), i contribueix especialment al manteniment de les empreses d’armament nuclear.
Així, aquest matí Audrey Esnault i Quique Sánchez, com a representants de la campanya integrada actualment per set organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i FETS-, han explicat davant dels accionistes i els mitjans de comunicació els vincles d’aquesta entitat amb la indústria de l’armament per sensibilitzar i denunciar davant la societat els vincles d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes conseqüència dels conflictes internacionals.
A Barcelona, també al matí, un grup d’activistes ha realitzat una acció de carrer davant de les oficines del Banco Santander de Passeig de Gràcia per denunciar les inversions controvertides de l’entitat en els darrers anys. Mitjançant una ruleta artesanal, s’ha animat a clients i treballadors del banc a destapar el nombre d’inversions en armes, de desnonaments o d’inversions en projectes de gran impacte mediambiental que ha fet el banc en els darrers anys.
En els darrers set anys, s’han identificat 13 empreses fabricants d’armament finançades pel Banc Santander per un import de més de 2.190 milions d’euros de 2013 a 2017. D’entre aquestes, destaquen aquelles especialitzades en les armes més letals: les nuclears, a les quals s’han destinat en aquest període 1.986.362.630 euros (la major part, en els darrers dos anys, segons l’informe Don’t Bank on the Bomb elaborat per la ONG holandesa PAX). Durant la seva intervenció, Quique Sánchez ha emfatitzat que el Banc Santander és corresponsable que segueixin existint armes nuclears, armes que amenacen la supervivència de la humanitat i del nostre planeta, amb efectes que transcendeixen les fronteres i abracen diferents generacions. La col·laboració d’aquest banc amb la indústria nuclear resulta sorprenent en un context de rebuig internacional de la societat civil i de molts estats, els quals van signar el juliol de 2016 el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears en el marc de les Nacions Unides.
Com ha explicat Audrey Esnault, la campanya Banca Armada fa nou anys que intervé a la Junta d’aquest banc, que compta amb unes “Directrius de Política del Sector de la Defensa” on s’estableix que no pot mantenir cap tipus de relació comercial amb organitzacions que comercialitzin o distribueixen armes nuclears. Davant d’aquesta política interna, des de la campanya denuncien que entre 2013 i 2017, Banc Santander ha atorgat crèdits per un valor de 129.573.393,75 euros a Honeywell International, una de les empreses més implicades al complex industrial d’armament nuclear, especialitzada en el manteniment d’armes nuclears com Trident II i en la fabricació del míssil balístic M-51 per a submarins.
Una altra empresa, Leonardo, responsable del desenvolupament i el disseny del vehicle de transport per al míssil intercontinental nordamerircà Minuteman III, ha rebut 178.170.992,41 € per part Banco Santander. Boeing, Fluor, Thales o SAFRAN són quatre empreses més fabricants i exportadores d’armes nuclears que han rebut préstecs del Banc Santander.
El divendres passat 16 de març, la campanya va participar a la Junta del BBVA que es va celebrar a Bilbao. Durant les properes setmanes, també participarà a les juntes de Caixabank, Banco Sabadell i Bankia gràcies als vots que accionistes d’arreu de l’estat han delegat per denunciar les males pràctiques d’aquestes empreses.
Es poden consultar les dues intervencions i la resposta de la presidenta Ana Botín aquí.
(
