Els carnets universitaris estan vinculats a bancs que financen la guerra.
La nova acció de Banca Armada proposa que l'alumnat exigeixi als seus rectorats un carnet ètic.
La Campanya Banca Armada engega avui dijous, 7 de novembre de 2019, i en el marc de la Festa Major de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), una iniciativa per sensibilitzar l’alumnat de la necessitat d'exigir que els carnets d'estudiants no estiguin vinculats a bancs que financen la indústria militar i fòssil. L’acció #VolemCarnetÈtic vol informar de les alternatives i donar suport a les entitats de finances ètiques.
La Campanya Banca Armada, promoguda per SETEM, conjuntament amb les entitats Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Col·lectiu RETS, FETS – Finançament Ètic i Solidari, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), AA-MOC Antimilitaristes i la Fundació Novessendes, informarà els estudiants de la necessitat d'exigir als seus rectorats un canvi en la tria dels comptes corrents que s'ofereixen als universitaris quan es porta a terme la matrícula. Fins ara, els carnets estan vinculats a bancs que obtenen beneficis en la fabricació i exportació d'armes, com elBanc de Santander, que juntament amb BBVA i CaixaBank, financen la indústria militar. En aquests carnets no només apareix el logo de l’entitat bancària, sinó que ofereix la possibilitat d’obrir un compte corrent. La informació s’anirà difonent a totes les universitats, en què es repartiran adhesius per substituir el logo dels bancs tradicionals als carnets d’estudiants.
L’ALTERNATIVA: LA BANCA ÈTICA
La Campanya vol denunciar públicament les institucions bancàries que són responsables de pràctiques poc ètiques, com ara obtenir beneficis de la fabricació i exportació d’armes, i exigeix un canvi de polítiques que impliquin la finalització de tota relació amb empreses socialment irresponsables que fomenten la indústria militar, en aquest cas des de l’àmbit acadèmic.
Com a alternativa a la “banca tradicional” que opera amb un únic objectiu, l’econòmic, hi ha l’opció de la Banca Ètica, que fa compatible la rendibilitat econòmica amb el respecte als drets humans i al medi ambient. Ho aconsegueix invertint únicament en projectes amb valor afegit per a la societat des d’un punt de vista social, mediambiental, cultural, educatiu, etc... facilitant als seus clients i clientes la possibilitat de saber on s’inverteixen els seus estalvis.
Amb l’aparició de la banca ètica, sorgeix un nou sistema financer amb el qual podem estalviar i invertir, buscant un triple benefici: social, mediambiental i econòmic.
Ajudeu-nos a difondre l'acció! #VolemCarnetÈtic #NoBancaArmada
24 accionistes han delegat 75.173 accions per tornar a denunciar les inversions de l'entitat financera en armament
18 empreses fabricants d'armament han rebut més de 2.472 milions d'euros per part de l'entitat financera.
(Barcelona, 13 de març de 2019) Aquest divendres 11 de d'abril dues activistes de la Campanya Banca Armada van participar a la junta d'accionistes del Ban Santander que es va celebrar a Santander. Enrique Molina y Núria García, de SETEM Catalunya, van posar el focus en totes les empreses que està finançant el Banc Santander i contribueixen al negoci de la Guerra, de diversos conflictes armats i de la militarització de fronteres. Segons Enrique Molina, empreses com Maxam, finançada amb un total de 165 milions d'euros en crèdits, "Maxam és una de les empreses responsables de la fabricació de mines anti persona i bombes de dispersió, també va estar involucrada en una polèmica comercial de venda d'armes amb destinació la Guerra de Síria".
Per la seva part, Núria García va assenyalar empreses com Honey International, "una de les empreses amb major implicació en la indústria d'armament nuclear, especialitzada en el manteniment de míssils". García va remarcar el fet preocupant que potencies com "Estats Units o Rússia s'han retirat del Tractat de Forces Nuclears de Mitjà Abast", un històric acord de desarmament signat durant la Guerra Freda". En total 24 accionistes va delegar 5.173 accions per tornar a denunciar les inversions de l'entitat financera en armament. En total, El Banc Santander finança 18 empreses productores d'armes i de sistemes de securització de fronteres: Safran, Boeing, Embraer, Airbus Group, Leonardo, Maxam, Fluor, Honeywell International, Thales, Moog, Indra, Navantia, United Technologies corps, Mitsubishi Heavy Industries, Rheinmetall, Thyssenkrupp, Rolls Royce Holdings i Cobham.
La campanya està formada actualment per set organitzacions -Centre Delàs d'Estudis per la Pau, SETEM Catalunya, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i FETS- que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l'armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d'aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes els conflictes internacionals.
Per a més informació i entrevistes, podeu contactar amb:
L’entitat financera ha invertit més de 112 milions d’euros en empreses del sector armamentista
Empreses finançades com Indra són responsables de la militarització de les fronteres arreu del món
(Barcelona, 8 d’abril de 2019) El passat divendres 8 d’abril, dues activistes de la Campanya Banca Armada van participar a la junta d’accionistes de Caixabank a València per denunciar els vincles de l’entitat financera amb el negoci de les guerres i les fronteres.
CaixaBank ha invertit més de 112 milions d’euros en el sector armamentista. Concretament, ha finançat amb 112.646.286€, entre 2013 i 2018, a Indra, Maxam, ThyssenKrupp, Airbus Group, Leonardo, Rheinmetall AG i Rolls Royce. En aquest sentit, David Montesinos, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau al País Valencià, va explicar com Indra, una de les empreses que reben suport de CaixaBank, és responsable de la militarització de les fronteres. “Indra està subministrant les armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats, incrementen els nivells de violència, i augmenten la inseguretat de les persones que viuen allà, obligant a les poblacions a fugir de les seves llars buscant refugi en altres països. Aquesta empresa, a més a més, s’està beneficiant per partida doble del drama de la guerra i de les persones refugiades, ja que a més de produir i exportar les armes que perpetuen escalen la violència dels conflictes, s’ha vist beneficiada amb l’acord de militarització a les fronteres europees”. Indra és una empresa de l’Estat Espanyol que dedica el 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica.
L’empresa armamentista que rep més suport financer per part de CaixaBank és Maxam, una de les majors empreses productores d’explosius civils i militars del món, per un import de 92.153.341 euros. Maxam produeix municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. Entre les empreses finançades per l’entitat financera també hi trobem Thyssenkrupp, un constructor important de submarins i vaixells de guerra. Al novembre de 2013, mitjans de comunicació alemanys van publicar que ThyssenKrupp va guanyar un contracte per 3,400 milions de dòlars per a proveir de submarins a Aràbia Saudita.
En la mateixa línia, Sonia Canicio, de SETEM País Valencià, va demanar directament a Jordi Gual, president de l’entitat que deixi de donar suport a les empreses que participen en les guerres més cruentes del món: “Amb els crèdits i fons d’inversió que faciliten a aquestes empreses fabricants d’armament CaixaBank és còmplice del negoci de la guerra, de la vulneració de drets humans i de la violència armada que cada any maten i destrossen la vida de milers de persones”.
Podeu consultar les intervencions als següents enllaços:
La campanya està formada actualment per set organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM Catalunya, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC i FETS- que tenen com a objectiu denunciar els vincles dels bancs convencionals amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre la relació d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes els conflictes internacionals.
Orbital ATK, MAXAM, AECOM i INDRA són les principals empreses finançades, especialitzades en la producció de diferents tipus d’armament.
Banc Sabadell finança la militarització de les fronteres, de les Guerres i l’armament nuclear.
(Barcelona, 22 de març de 2019) L’entitat financera Banc Sabadell ha destinat en els darrers cinc anys més de 99 milions d’euros a finançar set empreses del sector armamentista. Així ho han explicat dos membres de la Campanya Banca Armada, Antoni Tatay Nieto, de la comissió diocesà de Justícia i Pau Orihuela i Eduardo Aragón Ruíz, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.
Més de 22,5 milions de persones han migrat a causa de conflictes armats. Milions d’aquestes persones han perdut la vida a les fronteres, explicava Antoni Tatay durant l’intervenció a la junta d’accionistes del Banc Sabadell que es va celebrar ahir a Alacant. Tatay ha remarcat el pes de les empreses implicades en la militarització de la Frontera Sud i en la indústria del control migratori que són finançades directament per l’entitat bancària. “Durant el període 2013 – 2018 el Banc Sabadell ha invertit més de 99 milions d'euros en empreses armamentístiques. Concretament, ha finançat a les empreses MAXAM, ORBITAL ATK, OESIA, AECOM i INDRA. Les seves inversions estan fomentant el cicle econòmic militar i agreujant un problema d'escala mundial, el de les persones refugiades que és veuen cada dia forçades a abandonar les seves llars”, va assenyalar.
MAXAM, una de les empreses d’explosius militars més grans del món, amb seu social a l’Estat espanyol, exporta tot tipus d’explosius: municions de morter, artilleria i armes lleugeres, bombes lapa, granades, entre d’altres. Aquestes armes han sigut finançades pel Banc Sabadell amb valors superiors a 29 milios d’euros a través de diversos crèdits.
Com a empresa que es dedica a la línia de negoci de l’electrònica militar i el control de fronteres ens trobem amb INDRA, desenvolupadora de simuladors de vol, sistemes de tir o defensa electrònica, que du a terme la seva activitat crean tecnologies aplicades a l’àmbit nàutic i aviació militar, així com simuladors, absolutament necessaris per al funcionament i desenvolupament dels sistemes d'armes actuals. Cal destacar també que INDRA és la principal empresa espanyola de tecnologia militar que subministra seguretat intel·ligent per a la gestió militaritzada de fronteres, contribuint a l’agreujament dels conflictes armats per després fer una gestió deshumanitzada de les fronteres europees. El Banc Sabadell ha finançat INDRA amb més de 11 milions d’euros a través de la seva cartera d'inversió gràcies a la seva participació a fons d'inversió i accions.
Per la seva banda, Eduardo Aragón, ha explicat com el Ban Sabadell finança l’armament nuclear, uns dels més letals del món, tant per les persones i els territoris que el pateixen, com per la supervivència de les persones i éssers vius al planeta terra. Durant el període 2013-2018 el Banc Sabadell va invertir 56 milions d’euros en empreses relacionades amb el negoci de les armes nuclears, segons la base de de dades internacional de banca armada realitzada pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau.“Recentment, els governs dels Estats Units i Rússia han anunciat la seva retirada del Tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi (INF), un històric acord de desarmament signat durant el període de la Guerra Freda, que va servir per a allunyar d'Europa els míssils de creuer de terra amb un rang de 500 i 5.500 quilòmetres. Davant l'escalada de tensió al panorama geopolític internacional actual, considerem un fet molt irresponsable fer negoci amb la inseguretat i la inestabilitat geopolítica globals”.
Les empreses AECOM i OrbitalATK, productores claus dels arsenals nuclears han rebut entre 23 i 32 milions de dòlars del Banc Sabadell.
AECOM és una empresa proveïdora d’equipament i armes del sector militar, amb productes com tancs, vehicles d’infanteria, sistemes d’artilleria, sistemes de defensa antiaèria, sistemes de radar, sistemes de comunicacions i vehicles de rodes. A més a més, l’empresa participa en el manteniment de la infraestructura del Nevada National Security Site (NNSS), un complex clau per a la producció d’armes nuclears als EUA. Orbital ATK produeix sistemes de propulsió de coets per al míssil balístic Trident II amb llançament des de submarins. Cal destacar que Orbital ATK també és responsable de la rehabilitació dels tres trams de propulsió del Míssil balístic intercontinental Minuteman III (ICBM). La resta d’empreses armamentistes finançades pel Banc Sabadell són: Mitsubishi Heavy Industries, Kawasaki Heavy Industries i United Technologies Corp.
La campanya Banca Armada, integrada actualment per vuit organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC, FETS i Novessendes- té com a objectiu denunciar davant d’accionistes i els mitjans de comunicació els vincles d’aquesta entitat amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre els vincles d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes conseqüència dels conflictes internacionals. Durant el mes d’abril, activistes de la Campanya Banca Armada assistiran a la junta de CaixaBanc.
Pots veure les intervencions dels membres de la campanya aquí.
Com ha explicat David Montesinos, l’empresa que ha rebut més finançament (concretament, 55 milions d’euros en crèdits) ha estat, un any més, MAXAM, un dels fabricants d’explosius militars més gran del món. Aquesta empresa espanyola fabrica explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. A més, els exporta a països com ara Arabia Saudí, que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen. Cal recordar que aquesta empresa va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.
Una altra de les empreses finançades és NAVANTIA, la principal fabricant espanyola de bucs de guerra que ha rebut més 30 milions d’euros en crèdits. Es dedica a la construcció naval militar per a les armades d’Espanya, Noruega, Veneçuela, Xile, i Malàisia.
L’espanyola INDRA ha rebut de Bankia més de 35 milions i mig d’euros en fons d’inversió, crèdits i bons. INDRA dedica el 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica. A més de subministrar armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats que obliguen a milers de persones a fugir de les seves llars buscant refugi en altres països, INDRA es beneficia per partida doble del drama de la guerra i de les persones refugiades, ja que també ven els equips de seguretat i control de fronteres per evitar l’entrada de les persones en busca d’asil al territori de la Unió Europea. La indústria del control migratori reporta importants guanys a empreses finançades per BANKIA.
Finalment, destacar OESIA, que ha rebut de Bankia gairebé tres milions d’euros en crèdits. És una empresa espanyola que desenvolupa tecnologia aplicada al sector militar, com els simuladors d’artilleria de campanya que s’utilitzen en nombrosos exèrcits o com els sensors de cerca i seguiment per infrarojos necessaris per a la cerca i detecció automàtica de blancs.
La resta d’empreses finançades han estat Airbus Group, Rheinmetall AG Thompson, Rolls Royce Honeywell, Leonardo, United Technologies i Thyssenkrupp.
La campanya, integrada actualment per vuit organitzacions -Centre Delàs d’Estudis per la Pau, SETEM, Justícia i Pau, ODG, Col·lectiu Rets, AA-MOC, FETS i Novessendes- té com a objectiu denunciar davant d’accionistes i els mitjans de comunicació els vincles d’aquesta entitat amb la indústria de l’armament per sensibilitzar la societat sobre els vincles d’aquestes pràctiques financeres amb les tragèdies humanes conseqüència dels conflictes internacionals.
La setmana passada, tres activistes de la campanya van participar a la junta del BBVA que es va celebrar a Bilbao, tot i que l’organització els va impedir dur a terme els discursos de denúncia que portaven preparats, a pesar de complir amb els requisits legals per fer-ho (la delegació de vots de nombrosos accionistes crítics amb la relació de l’entitat amb les empreses d’armament). El proper 28 de març activistes de la campanya participaran a la de Banc Sabadell i durant el mes d’abril, a la de Banco Santander i Caixabank.
Pots veure les intervencions dels membres de la campanya i la resposta del president de Bankia José Ignacio Goirigolzarri aquí.
