Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d’administració, senyor president.
El meu nom és David Montesinos, i de la mateixa manera que la meva companya, els parlo com membre de la Campanya Banca Armada, promoguda per SETEM, Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS i AA-MOC.
Els parlo en representació de 3.242 accions cedides peraccionistes que ens han ens han delegat la seva representació per intervenir una vegada més en aquesta junta i denunciar les inversions que està fent CaixaBank en armament.
Dels més de 112 milions d’euros que CaixaBank ha invertit en empreses d’armament entre 2013 i 2018, gairebé 10 milions han finançat a l’empresa INDRA en format de fons d’inversió, accions i bons.
INDRA és una empresa de l’Estat Espanyol que dedica el 27% de la seva producció a desenvolupar electrònica militar, simuladors de vol, sistemes de tir i de defensa electrònica.
Entre els productes estrella als quals aporten alta tecnologia aquesta empresa s’hi troben:
L’Eurofighter, un avió caça amb míssils de llarg abast,
Les fragates de guerra F-100
o els helicòpters Tigre que han participat amb les tropes espanyoles al’Afganistan.
INDRA, doncs, està subministrant les armes i altres equipaments militars que alimenten els conflictes armats, incrementen els nivells de violència, i augmenten la inseguretat de les persones que viuen allà, obligant a les poblacions a fugir de les seves llars buscant refugi en altres països. Actualment la xifra de persones refugiades és de 65,3 milions de persones.
Aquesta empresa, a més a més, s’està beneficiant per partida doble del drama de la guerra i de les persones refugiades, ja que a més de produir i exportar les armes que perpetuen escalen la violència dels conflictes, s’ha vist beneficiada amb l’acord de militarització a les fronteres europees, sent una de les empreses que ven els equips de seguretat i control de fronteres per evitar l’entrada de les persones en busca d’asil al territori de la Unió Europea.
Com veuen, és un negoci rodó, que mentre d’una part incrementa beneficis, de l’altra, provoca les terribles escenes que es viuen a les fronteres militaritzades a la Mediterrania, a l’Est d’Europa i a la frontera sud.
Al mateix temps, el seu banc dóna suport a empreses que incrementenel desplaçament de persones en busca de refugi, ho fan a través de pràctiques que vulneres sistemàticament els drets humans, com l'acaparament de terres.
Un informe d'Alianza per la Solidaridad va concloure que Agrogeba, empresa espanyola que va rebre suport econòmic de "La Caixa" va expulsar de les seves terres a la regió de Bafatá, Guinea Bissau, a més de 600 persones en la seva majoria dones, sense cap mena de compensació, amb l'objectiu de produir arròs per vendre a Europa.
Senyor president, membres de la Junta, senyors i senyores accionistes, què va primer l’ètica, els valors i la vida de les persones, o el negoci, encara que sigui el de la guerra?
Nosaltres ho tenim clar. I és per aquest motiu que un any més hem vingut a aquesta junta a demanar al seu banc, a CaixaBank, que deixi de finançar a l’empresa INDRA i a qualsevol altra empresa d’armament.
Es tracta d’una decisió que poden prendre avui mateix en aquesta junta d’accionistes.
Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del consell d’administració, senyor president.
El meu nom és Sonia Canicio Navarroi els parlo com membre de la Campanya Banca Armada, promoguda per SETEM, Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS i AA-MOC.
Els parlo en representació de 3242 accions cedides per accionistes de CaixaBank que ens han delegat la seva representació per denunciar avui en aquesta junta les inversions en empreses d’armament que fa el seu banc, CaixaBank, i posar de manifest les conseqüències d’aquest finançament.
Els nivells de violència i inestabilitat i la intensitat dels conflictes ha augmentat respecte anys anteriors. A més de ser una de les principals causes de pobresa al món, les guerres a més de morts, provoquen moltíssims impactes per a la població civil que els viu: fam, desplaçaments forçats, destrucció d’infraestructures, violència sexual, segrestaments, destrucció d’infraestructures....
La violència i els conflictes armats d’Orient Mitjà s’estan perpetuant i intensificant aquestes conseqüències, en gran mesura degut al flux d’exportacions d’armes provinents de la Unió Europea. L’Estat Espanyol segueix sent la setena potència mundial en exportació d’armes.
S’estaran preguntat que té a veure això amb CaixaBank i perquè en fem menció en aquesta junta d’accionistes.
Doncs bé, durant el període 2013 – 2018 CaixaBank ha invertit més de 112 milions d’euros en el sector armamentista. Concretament, ha finançat amb 112.646.286€ a les empreses MAXAM, INDRA, THYSSENKRUPP, LEONARDO,AIRBUS GROUP, RHEINMETALL AG THOMSON i ROLLS ROYCE.
Com a exemple de l'activitat d'aquestes empreses, parlarem de MAXAM, una de les empreses d’explosius militars més grans del món. MAXAM és una empresa de l’Estat espanyol que fabrica i exporta tot tipus d’explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres.
Un dels països a qui ven explosius aquesta empresa és Aràbia Saudita, país que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen.
I no està de més recordar que aquesta empresa al passat va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.
Doncs bé, CaixaBank ha finançat en 92 millons de € a MAXAM a través de crèdits.
Un altre exemple d’empesa d’armament que està finançant el seu banc és THYSSENKRUPP. CaixaBank ha invertit 6.946 millons de euros en Thyssenkrupp.
Thyssenkrupp és un constructor important de submarins i vaixells de guerra. Al novembre de 2013, mitjans de comunicació alemanys van publicar que ThyssenKrupp va guanyar un contracte per 3.400 milions de dòlars per a proveir de submarins a Aràbia Saudita.
Senyors i senyores accionistes, membres del Consell d’Administració, senyor president, amb els crèdits i fons d’inversió que faciliten a aquestes empreses fabricant d’armament CaixaBank és còmplice del negoci de la guerra, de la vulneració de drets humans i de la violència armada que cada any maten i destrossen la vida de milers de persones.
És per aquest motiu que avui som aquí, un any més, per demanar al seu banc que assumeixi la responsabilitat que li pertoca i deixi de finançar a Maxam i a qualsevol empresa d’armament.
Bon dia senyors i senyores accionistes, membres del Consell d'Administració, senyor President.
El meu nom és Antoni Tatay i els parlo com a membre de la Campanya Banca Armada, promoguda per SETEM, Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Justícia i Pau, l'Observatori del Deute en la Globalització, FETS i AA-MOC.
Els parlo en representació de un total de508359 accions que ens han delegat un any més per denunciar avui en aquesta junta les inversions en empreses d'armament que fa la seva entitat financera, el Banc Sabadell, i posar de manifest les conseqüències d'aquest finançament.
Aquest any malauradament, haurem de tornar a en aquest espai de representació accionarial de les empreses implicades en la gestió militaritzada de la Frontera Sud.
La indústria del control migratori esta molt relacionada i reporta importants guanys a empreses armamentístiques i de seguretat que venen equips de control de fronteres per a evitar l'entrada de les persones que busquen asil en territori de la UE.
Conflictes enquistats, persecucions, terrorisme i fam continuen copejant amb duresa a un grup creixent de població i tornen a engrossir el nombre de refugiades, una xifra que ha marcat un nou rècord mundial: al tancament de 2017 hi havia 25,4 milions de persones beneficiàries de protecció internacional enfront dels 22,5 milions de l'any anterior.
En total, les persones que van abandonar les seves llars de manera forçosa ja són 68,5 milions, 2,9 milions més que en 2016.
La major part d'aquest creixement es va concentrar entre 2012 i 2015, a causa sobretot del conflicte sirià, que va dominar en les xifres de nous refugiats reconeguts en 2016, amb 824.400 nous reconeixements.
Durant el període 2013 – 2018 el Banc Sabadell ha invertit més de 99 milions d'euros en empreses armamentístiques. Concretament, ha finançat amb més de 99 milions a les empreses MAXAM, ORBITALATK, OESIA, AECOM i INDRA. Indirectament, les seves inversions estan fomentant el cicle econòmic militar i agreujant un problema d'escala mundial, el de les persones refugiades que és veuen cada dia forçades a abandonar les seves llars.
Volem parlar més en concret de dues d'aquestes.
En primer lloc parlarem de MAXAM.
Maxam és una de les empreses d'explosius militars més grans del món. És una empresa amb seu social a l'Estat espanyol que fabrica i exporta tot tipus d'explosius civils i militars: municions de morter, d'artilleria i d'armes lleugeres; granades i bombes lapa, entre d'altres.
En el període 2013-2018, Banc Sabadell ha finançat en més 29 milions € a MAXAM a través de diversos crèdits.
En segon lloc cal parlar INDRA empresa que dedica part de la seva línia de negoci a l'electrònica militar, a desenvolupar simuladors de vol, sistemes de tir o defensa electrònica. En resum, INDRA treballa per desenvolupar tecnologies aplicades a l'àmbit nàutic militar i aviació militar, així com simuladors, absolutament necessaris per al funcionament i desenvolupament dels sistemes d'armes actuals.
Cal destacar també que INDRA és la principal empresa espanyola de tecnologia militar que subministra seguretat intel·ligent per a la gestió militaritzada de fronteres. Generan així un negoci rodó que primer agreuja els conflictes armats i després fa una gestió deshumanitzada de les fronteres europees.
El Banc Sabadell ha finançat INDRA amb més de 11 milions €a través de la seva cartera d'inversió gràcies a la seva participació a fons d'inversió i accions.
El finançament directe i les facilitats d'accès al crèdit mitjançant la vía del crèdit revolving durant el període 2013-2018 ha arribat a un import de més d'un milió d'euros.
Senyors i senyores accionistes, membres del Consell d'Administració, senyor president, amb els crèdits, inversions accionarials i participacions afons d'inversió que faciliten a aquestes empreses fabricants d'armament, el Banc Sabadell és còmplice del negoci de la guerra, de la vulneració de drets humans i de la violència armada que cada any maten i destrossen la vida de milions de persones. No volem veure a més persones arribar a les nostres costes o morir en l'intent de travessar el Mediterrani.
És per aquest motiu, demanem al seu banc que també és el de les 14 accionistes que ens han delegat més de 500.000 accions que deixi de finançar a les empreses d'armament i de participar any rere any en el negoci de la guerra i la gestió vergonyosa de les fronteres que està fent la Unió Europea.
Bon dia Sr. President, membres del Consell d’Administració, senyores i senyors accionistes.
Sóc Eduardo Aragón i parlo com a membre de la campanya Banca Armada, promoguda per Setem, Centre Delas d’Estudis per la Pau, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS i AA-MOC.
Els parlo en representació de 508359 accions que ens han delegat un any más per a denunciar les inversions en armament del Banc Sabadell.
Concretament, les inversions en armes nuclears.
Les armes nuclears són les armes més destructives que s’hagin concebut i creat mai per l'home. Són armes dissenyades per a devastar ciutats i aniquilar poblacions senceres. Són capaces de crear un patiment inimaginable i generar situacions catastròfiques, tant des del punt de vista humà com mediambiental.
Recentment, els governs dels Estats Units i Rússia han anunciat la seva retirada del Tractat de Forces Nuclears d'Abast Intermedi (INF), un històric acord de desarmament signat durant el període de la Guerra Freda, que va servir per a allunyar d'Europa els míssils de creuer de terra amb un rang de 500 i 5.500 quilòmetres. Davant l'escalada de tensió al panorama geopolític internacional actual, considerem un fet molt irresponsable fer negoci amb la inseguretat i la inestabilitat geopolítica globals.
Durant el període de 2013-2018 el Banc Sabadell va invertir 56 milions de euros en empreses relacionades amb el negoci de les armes nuclears, segons la base de de dades internacional de banca armada realitzada pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau. Dues de les empreses involucrades en la producció de components clau per als arsenals nuclears son Aecom i OrbitalATK.
En aquests anys, el Banc Sabadell ha invertit 23 i 32 milions de dòlars en Aecom i OrbitalATK respectivament.
Aecom és un proveïdor global d’equipament i armes pel sector militar, incloent-hi tancs, vehicles d’infanteria, sistemes d’artilleria, sistemes de defensa antiaèria, sistemes de radar, sistemes de comunicacions, vehicles de rodes.
A més a més, l’empresa participa en el manteniment de la infraestructura de Nevada National Security Site (NNSS), un complex clau per a la producció d’armes nuclears.
Orbital ATK produeix sistemes de propulsió de coets per al míssil balístic Trident II amb llançament des de submarins. Orbital ATK també és responsable de la rehabilitació dels tres trams de propulsió del Míssil balístic intercontinental Minuteman III (ICBM).
Senyor President, membres de la junta, creiem que és imprescindible el finançament d’una entitat bancaria com el Banc Sabadell per a les empreses d'armament. Considerem que és indispensable que entitats com aquesta deixin d’invertir en empreses que dissenyen i modernitzen armes nuclears i facin servir el seu poder per a posar-hi fi tal i com us demana la veu de les accionistes a qui representem avui.
No podem deixar de denunciar en aquesta tribuna aquest fet perquè és aquesta Junta i el seu Consell d'Administració qui pot canviar les directrius i polítiques d'inversió de la seva entitat financera,mai les ansies de l'acumulació de riquesa, augment de la cotització búrsatil de l'entitat o la retribució de dividens a les persones accionistes pot passar per davant de les vides, la salut i la situació medioambiental i ecològica de la que depenen milions de persones arreu del món.
Volem recordar que la legalitat de vegades no és sempre la opció més ética o generadora d'un impacte social positiu i és per això que és la societat civil qui està sempre a la capçalera de consecució de nous drets i combatent les injusticies. Una bona part d'aquesta societat, i esperem que cada cop més accionistes d'aquesta entitat, espera més de les entitats financeres que tenen la responsabilitat de decidir en que inverteixen els seus estalvis.
Per aquests motiu som avui en aquesta junta, per a demanar un cop més que s’aturin les inversions en empreses involucrades en la fabricació o el manteniment d’armes nuclears i qualsevol altre tipus d’empresa d’armament.
Demanem al Banc Sabadell que actuï de manera responsable i deixi de ser cofinançador d'una cada vegada més factible amenaça nuclear que, en un inestable context polític mundial, pot portar al món a un enfrontament en el qual tragèdies com la d'Hiroshima i Nagasaki pugui repetir-se.
Buenos días señores y señoras accionistas, miembros del consejo de administración, señor presidente.
Mi nombre es Davi Montesinos y les hablo como miembro de la Campaña Banca Armada, promovida por SETEM, Centro Delàs de Estudios por la Paz, Justicia y Paz, el Observatorio de la Deuda en la Globalización, HECHOS y AA-MOC.
Les hablo en representación de 1000 acciones cedidas por accionistas de Bankia que no están de acuerdo con las políticas de inversión en empresas de armas que hace su banco y que nos han delegado la representación para intervenir en esta junta para pedir a Bankia que no financie empresas que producen armamento.
Ya vinimos el año pasado y el anterior. El señor Goirigolzarri, negó que su entidad financiara ningún tipo de empresa de armas. Pues bien, según los informes elaborados por el Centro Delàs de Estudios por la Paz, entre 2013 y 2018 Bankia ha invertido más de 125 millones de euros en empresas de armamento. Concretamente, ha otorgado 55 millones de euros en créditos a la empresa MAXAM, 30 millones en créditos a NAVANTIA y 2 millones y medio en créditos a OESIA. Y ha invertido en INDRA más de 35 millones y medio de euros en fondos de inversión, créditos y bonos.
Y que están haciendo estas 4 empresas con el dinero que les proporciona su banco, señores y señoras accionistas?
MAXAM es una de las empresas de explosivos militares más grandes del mundo. Fabrica y exporta todo tipo de explosivos civiles y militares: municiones de mortero, de calibre medio, de artillería y de armas ligeras; granadas subacuáticas; y bombas lapa, entre otros. Uno de los países a los que vende explosivos esta empresa es Arabia Saudí, país que está implicado desde hace años en la guerra de Yemen. Y no está de más recordar que esta empresa al pasado fue responsable de la fabricación de minas anti-persona y bombas de racimo, que no dejó de producir hasta que no se hizo explícita la prohibición de este tipo de armamento.
OESIA es una empresa española que trabaja en Tecnologías de la información y desarrolla tecnología aplicada al sector militar, como los simuladores de artillería de campaña (field arti-llery trainer) que se utilizan en numerosos ejércitos o como los sensores de búsqueda y seguimiento por infrarrojos necesarios para la búsqueda y detección automática de blancos; un sistema que ya es totalmente operativo en el avión de combate europeo Typhoon, el utilizado por las fuerzas aéreas británicas, alemanas, italianas, españolas y austríacas. El ejército de Arabia Saudita ha adquirido 76 de estos aviones de guerra, que muy probablemente están siendo utilizados en la ofensiva bélica saudí en territorio yemení.
NAVANTIA es la principal fabricante española de buques de guerra. Es una empresa dedicada a la construcción naval militar y además de buques construye corbetas, fragatas, patrulleras y submarinos para las armadas de España, Noruega, Venezuela, Chile, y Malasia.
INDRA es una empresa del Estado Español que dedica el 27% de su producción a desarrollar electrónica militar, simuladores de vuelo, sistemas de tiro y de defensa electrónica. Además de suministrar armas y otros equipamientos militares que alimentan los conflictos armados que obligan a miles de personas a huir de sus hogares buscando refugio en otros países, INDRA se beneficia por partida doble del drama de la guerra y de las personas refugiadas, ya que también vende los equipos de seguridad y control de fronteras para evitar la entrada de las personas en busca de asilo en el territorio de la Unión Europea. La industria del control migratorio reporta importantes ganancias a empresas financiadas por BANKIA. En este sentido, BANKIA ha destinado más de 35 millones y medio de euros en fondos de inversión, créditos y bonos a INDRA, la principal empresa española de tecnología militar que suministra seguridad inteligente para las fronteras.
Sr. Presidente y miembros del Consejo de Administración, tienen ustedes en sus manos la decisión de dejar de financiar el negocio de la guerra. Sin la financiación de entidades bancarias como Bankia el 70% de las armas no se podrían fabricar.
Desde la campaña Banca Armada y en nombre de todas las accionistas que nos han cedido su representación queremos pedir a Bankia que deje de financiar a Maxam, Indra, Oesia, Navantia o cualquier otra empresa de armamento.
Buenos días Sr. Presidente, miembros del Consejo de Administración, señoras y señores accionistas.
Soy Maria de Lluc Bagur y hablo como miembro de la campaña Banca Armada, promovida por SETEM, Centro Delàs de Estudios por la Paz, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS i AA-MOC.
Les hablo en representación de 31 accionistas, que un año más, nos han delegado un total de 639.447 acciones para intervenir hoy en esta junta y denunciar las inversiones en empresas de armamento que sigue realizando el BBVA y dar a conocer a todas las personas presentes en esta junta las consecuencias de dichas inversiones.
Seguro que recuerdan que el año pasado, y también el anterior, les hablamos de la implicación del BBVA en una de las mayores tragedias humanas de nuestra época. Pues vamos a tener que repetirlo: el BBVA está financiando, a través de sus inversiones en empresas de armamento y de control de fronteras, el drama de las personas refugiadas, que cruzan el mediterráneo huyendo de la violencia y la destrucción de conflictos que, por cierto, también ustedes están financiando.
Entre los años 2013 y 2018, el BBVA ha financiado con 105.962.350euros en créditos a Airbus Group y ha emitido bonos y pagarés de esta empresa por valor de 215.773.651 euros. Airbus es una empresa dedicada a la fabricación de los circuitos de misiles Trident, aviones de combate, aeronaves, helicópteros y misiles militares.
En el mismo período, su banco ha destinado 160.287.366 euros a créditos y 14.723.204 euros a bonos y pagarés de la empresa Leonardo (antigua Finmeccanica), empresa que ha empleado esta cantidad de dinero para la fabricación de aviones de combate, vehículos aéreos no tripulados para usos militares, sistemas de misiles (incluidos los nucleares), torpedos de artillería naval y vehículos de transporte de un misil balístico intercontinental.
Estas empresas están exportando armas a Oriente Medio y al Norte de África, armas que hacen escalar la violencia de los conflictos armados de estos territorios y aumentan la inseguridad de las personas que viven allí, provocando que se vean obligadas a abandonar sus hogares y a buscar refugio en otros países. En los últimos años, la cifra de desplazamientos forzados se ha incrementado muchísimo y ya se contabilizan más de 70 millones de personas desplazadas.
Seguramente muchos de ustedes saben que el BBVA no ha cambiado ni un ápice su política de inversión en este sentido. De hecho, el BBVA, un año más, lidera el ranquing de la banca armada española con 2.679 millones de euros invertidos en este tipo de empresas entre en los últimos cinco años. Empresas que fabrican armas nucleares, misiles, explosivos, armas ligeras, balas, helicópteros militares, aviones de combate o electrónica militar, entre otras.
Pero este año, ademàs, vamos a tener que hablar de las empresas implicadas en la construcción de la Valla de la Frontera Sur que, como saben, está diseñada, concretamente, para evitar la entrada de las personas refugiadas en territorio europeo.
La industria del control migratorio reporta importantes ganancias a empresas financiadas por el BBVA. Empresas armamentísticas y de seguridad venden equipos de control de fronteras para evitar la entrada de las personas en busca de asilo en territorio de la UE, produciendo un todavía mayor sufrimiento en sus arriesgados intentos de atravesar en manos de mafias unas militarizadas fronteras en el Mediterráneo y en el Este de Europa.
En este sentido, el BBVA ha destinado 7.686.541 € a fondos de inversión de Indra, la principal empresa española de tecnología militar quesuministra seguridad inteligente para las fronteras.
Sr. Presidente y miembros del Consejo de Administración, tienen ustedes en sus manos la decisión de dejar de financiar esta tragedia. Millones de vidas dependen de ello.
Sres. y Sras. accionistas, es su dinero el que se está invirtiendo en la fabricación de armas. Pueden cargarlo sobre su consciencia, o pueden exigirle al BBVA que deje de hacerlo.
Buenos días Sr. Presidente, miembros del Consejo de Administración, señoras y señores accionistas.
Soy Jon Narváez y hablo como miembro de la campaña Banca Armada, promovida por SETEM, Centro Delas de Estudio por la Paz, Justícia i Pau, l’Observatori del Deute en la Globalització, FETS i AA-MOC.
Les hablo en representación de 31 accionistas que, un año más, nos han delegado un total de 639.447 acciones para intervenir hoy en esta junta y denunciar las inversiones en empresas de armamento que sigue realizando el BBVA y dar a conocer a todas las personas presentes en esta junta las consecuencias de dichas inversiones.
Nos encontramos en un momento de especial amenza para el conjunto de la humanidad. Recientemente, los gobiernos de Estados Unidos y Rusia han anunciado su retirada del Tratado de Fuerzas Nucleares de Alcance Intermedio (INF), un histórico acuerdo de desarme firmado en la Guerra Fría, que sirvió para alejar de Europa los misiles de crucero de tierra con un rango de entre 500 y 5.500 kilómetros.
Las consecuencias humanas y medioambientales de un estallido nuclear serían catastróficas; la muerte y la destrucción se extenderían en un radio mucho más amplio del que provocaron las detonaciones en las ciudades japonesas de Hiroshima y Nagasaki durante la Segunda Guerra Mundial, además de afectar severamente al cambio climático y causar miles de desplazamientos forzosos de población hacia zonas seguras.
Sin embargo, entidades bancarias como el BBVA están financiando a empresas que diseñan, mejoran o fabrican las armas nucleares. Empresas que no podrían fabricar estas armas sin la inversión de los bancos. Ante la escalada de tensión en el panorama geopolítico internacional, es muy irresponsable hacer negocio con la inseguridad e inestabilidad global. El crecimiento económico a toda costa de su entidad conduce a financiar proyectos que atentan contra la vida en el planeta.
Durante el periodo 2013-2018 el BBVA ha apoyado con 1714 millones de euros a empresas de armamento nuclear.
La organización PAX, en su reciente investigación Don’t Bank on the Bomb ha identificado 20 empresas que estan relacionadas con el negocio de las armas nucleares, ya sea en su diseño, mantenimiento o en la modernización del arsenal nuclear. De estas 20 empresas, se han identificado 7 que han sido financiadas por el BBVA: Aecom, Airbus, Boeing, BWX Technologies, General Dynamics, Hoenywell International y Jacobs Engineering.
Por mencionar dos ejemplos, durante este período, el BBVA ha financiado aAecom con 298.416.093 euros en créditos y 290.515.625 euros en bonos y pagarés. La empresa Aecom forma parte del grupo de empresas que está dirigiendo los laboratorios de pruevas de armas nucleares de Estados Unidos y que es responsable del diseño y fabricación de los sistemas electrónicos, mecánicos y estructurales para las armas nucleares. Sin el trabajo de Aecom los planes de modernización para el arsenal de armas nucleares de Estados Unidos no podrían llevarse a cabo.
El BBVA también ha financiado a Boeing con 259.147.647,38 euros en créditos y 135.452.281 euros en bonos y pagarés. Estamos hablando, señores y señoras, de la empresa que mantiene el operativo del Minuteman III, los misíles nucleares intercontinentales de Estados Unidos. También es la misma empresa que està produciendo partes de la nueva B61-12, la principal bomba termonuclear del arsenal de armas nucleares de los Estados Unidos (destinadas a ser desplegadas en Europa).
Señor presidente, miembros de la Junta, señores y señoras accionistas, las inversiones que una entidad bancaria como la suya hacen en las empresas que diseñan y producen armas nucleares contribuyen a mantener y modernizar dichas armas, para que sean cada vez más letales y devastadoras.
Señores y señoras presentes en esta junta, el BBVA juega un rol fundamental en el mantenimiento de las armas nucleares. Es por este motivo que estamos hoy en esta junta, para pedir que el BBVA deje de financiar a las empresas que están fabricando armas nucleares. Pedimos al BBVA que actúe de manera responsable y deje de ser en parte responsable de una cada vez más factible amenaza nuclear que, en un inestable contexto político mundial, puede llevar al mundo a un enfrentamiento en el que la tragedia de Hiroshima y Nagasaki pueda repetirse.
Este es un mensaje especialmente dirigido a las personas accionistas críticas de alguno de los grandes bancos convencionales del estado español: BBVA, Banco Santander, CaixaBank, Banco Sabadell y Bankia. Un año más, las entidades involucradas en la campaña Banca Armada participaremos en las juntas generales de accionistas de estas cinco entidades para denunciar sus políticas de inversiones en empresas de armamento. Para ello, necesitamos que personas con acciones de estos bancos pero críticas con sus prácticas nos cedan estas acciones para que podamos hablar en su nombre y explicar ante todos su colaboración con el negocio de la guerra.
¿QUÉ?
Nuestro objetivo es explicar ante los accionistas de la entidad financiera y los medios de comunicación algunas de las consecuencias que implican sus inversiones en la industria de armamento y contribuir a la concienciación de toda la sociedad.
¿CUANDO?
Las juntas de accionistas tendrán lugar las siguientes fechas:
· BBVA: 15 de marzo.
· Bankia: 22 de marzo.
· Banc Sabadell: 28 de marzo.
· Caixabank: 5 de abril.
· Banco Santander: 11 de abril.
CÓMO COLABORAR:
· Si como accionista de una de estas entidades no apruebas su política de inversiones en la industria armamentística, puede cedernos tus acciones porque intervengamos también en tu nombre.
· Para cedernos tu voto, nos tiene que enviar la delegación de voto original firmada 10 días antes de la junta de accionistas de tu banco como fecha límite.
· El tarjetón de delegación de voto firmado nos deberás enviar sin llenar el nombre de la persona que asistirá, ya que aún tenemos que confirmar los miembros de la campaña Banca armada que estarán presentes en cada una de las juntas de accionistas .
· Enviar por correo postal a la siguiente dirección:
c / Bisbe Laguarda 4-6 08001 Barcelona
· Excepción para los accionistas de Bankia: debe adjuntarse con la delegación de voto la copia de tu DNI o enviarnos el DNI escaneado por correo electónico a Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.
· Excepción para los accionistas de Caixabank: tienes que contactarnos por correo electrónico (Esta dirección de correo electrónico está siendo protegida contra los robots de spam. Necesita tener JavaScript habilitado para poder verlo.) para que te confirmamos el nombre de la persona que representará tu voto, y luego llevar tu delegación de voto llenada y firmada en cualquier sucursal de Caixabank o hacer el trámite online, como máximo 3 días antes de la junta de accionistas.
