El 15 de setembre, participem a la jornada Rescatem les finances, impulsades per ATTAC Acordem i amb el suport de nombroses entitats amb un objectiu comú: recuperar la sobirania financera per tal d'acabar amb un sistema corrupte, especulador i sense escrúpols que vulnera constantment els drets humans i ambientals.
Ja han passat 10 anys del col·lapse de Lehman Brothers i volem explicar la història de la crisi financera mundial des de la perspectiva de la ciutadania, i alhora volem mirar cap al futur i proposar solucions comunes entre totes. Des d'aquest moment de col·lapse del sistema, milions de persones han perdut les seves feines, habitatges i accés a la protecció social, com ara prestacions d’atur decents, pensions i atenció a la salut. Sense oblidar que aquest model econòmic es fonamenta en què bona part de la població no tingui accés a tot això i d'aquesta manera, una minoria poderosa visqui en l'abundància.
Programa de la jornada
Prou de perpetuar models injustos, sabem que és possible una nova forma de produir i reproduir, compartir recursos i riquesa, un nou model econòmic que posi les vides en el seu centre. Per això us animem a acompanyar-nos el 15 de setembre a Barcelona a la jornada de lluita Rescatem les finances! Posem-les al servei de les persones i el planeta, que se celebrà simultàniament a diferents punts d'Europa. Tindrà lloc al Centre Cívic La Sedeta de Barcelona des de les 9.30h i constarà de tres blocs:
- Matí: una taula amb diferents experts que donaran un enfocament econòmic-financer, ecològic, sociològic i feminista, i una altra de presentació i debat per part del 9 eixos que volem treballar (finances, educació, salut i sanitat, pensions i serveis socials, treball i atur, ecologia, feminisme, habitatge i relacions Nord-Sud).
- Migdia: assemblea de moviments socials.
- Tarda: Manifestació a les 19 h que comença en la Delegació de la Unió Europea sota el lema “Posem les finances al servei de les persones i el planeta!”.
El 2 juny vam realitzar una jornada d’activisme creatiu crear col·lectivament dues accions reivindicatives sobre drets humans en el marc de les campanyes Banca Armada i Roba Neta (una xarxa internacional que reivindica una indústria tèxtil justa, impulsada a Catalunya per SETEM). La jornada va combinar formació i treball en petit grup, i va ser dinamitzada per l'agència EnMedio a l'Associació Rosa Sensat, a Barcelona.
Formació en activisme creatiu
Durant el matí de formació, en Leo i l’Oriana d’EnMedio ens van explicar com funciona el nostre cervell per recordar una imatge. Tot allò que veiem ho associem a un relat, a una història, i que després, quan ho expliquem, també el dotem d’una narrativa. Així, la realitat és una construcció subjectiva però alhora existeix un paradigma compartit socialment. A l’hora de pensar una acció activista que deixi empremta en el públic, cal tenir en compte quins relats (de la societat o d’una marca) existeixen per tal de poder-los confrontar.
A vegades es pot fer servir una mentida per transmetre una veritat, d’aquí els jocs, les irones, la sàtira...les mentides també són part de la realitat, que inclou el que pensem, sentim i comuniquem. Sobretot és important que el nostre relat activista jugui amb allò inesperat, que funcioni com a conflicte davant de la quotidinaeitat. Una imatge pot ser un relat!
PREPAREM UNA ACCIÓ ACTIVISTA
Per pensar la nostra acció, primer cal que definim un marc: quan la volem fer? On? Qui la farà? Què volem provocar i com volem fer-ho? Volem involucrar la gent? És important tenir en compte el punt de vista des d’on volem mirar el conflicte, ja que tota imatge té un punt de vista associat. No importa si la imatge no és real, però ho ha de semblar: l’activisme fa possible l’impossible i visible l’invisible, tenint en compte que les coses no s’han d’explicar, si no de mostrar.
Pel que fa als espais, cal tenir en compte que existeixen diferents tipus: de producció, de destrucció (on hi ha el conflicte, les injustícies), de consum, de decisió (com ara les juntes d’accionistes), d’assumpció (és un espai mental, per exemple, el que simbolitza una targeta bancària).
D'altra banda, quines tàctiques podem fer servir? Podem actuar com a guerrilla de la comunicació i alterar signes d’una comunicació ja existent per canviar el seu sentit (sovint és més útil que suprimir-los), subvertir la publicitat, difondre informació falsa (si fem un fake, es important que després es reveli la veritat), fent una afirmació subversiva (exagerant o girant la truita), amb una foto participativa o feta amb una perspectiva concreta que permet llegir un missatge crític, etc., mitjançant versions de relats tradicionals, etc.
Si sou activistes i esteu pensant a crear una nova acció, tingueu en compte: amb quin objectiu, en quin marc (espai/temps), per a quina audiència, amb quina tàctica i, finalment, la forma i el contingut específic de la vostra denúncia. Esperem que aquest article us hagi estat útil i que us mobilitzeu per les vostres idees transformadores!
El consorci d'entitats Som Comerç Just i Banca Ètica llança un any més una nova campanya amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Comerç Just (12 de maig): aquest 2018, la campanya vol emplaçar les administracions públiques a sumar-se a la “La revolució de les butxaques públiques”, és a dir, a que incorporin dins la compra pública criteris i clàusules socials per tal d’afavorir el creixement i la consolidació del comerç just i la banca ètica.
Per això, plantegen dos activitats:
Un acte central el dijous 10 de maig a les 11:00 h a la plaça Sant Jaume de Barcelona anomenat “Fem un cafè de comerç just amb els nostres representants polítics”, en el qual s’explicarà què implica potenciar el comerç just i la banca ètica dins la compra pública i quins són els reptes que encaren les institucions en un futur pròxim per tal d’avançar i garantir una contractació pública ètica i responsable.
Una crida a la ciutadania per a què signin una petició online (que estarà activa fins al 15 de juny) per demanar als seus ajuntaments que es comprometin amb el comerç just i la banca ètica mitjançant la incorporació d’una clàusula social sobre comerç just i l’impuls de 5 accions concretes per tal de fomentar i impulsar les finances ètiques des de la compra pública.
Com en anteriors edicions, a l’acte central i la petició ciutadana online es sumaran diferents activitats als municipis per fomentar el comerç just i la banca ètica
En aquesta nova eina presentem dades actualitzades relacionades amb el finançament de la indústria d'armament entre 2011 i 2017 per entitats financeres identificades com “Banca armada”, entre les quals es troben els principals bancs, empreses asseguradores, fons de pensions, fons de patrimoni sobirà i institucions públiques arreu del món.
Un any més, les entitats involucrades en la campanya Banca Armada participarem en la junta general d'accionistes del BBVA el proper 16 de març de 2018, per denunciar les seves polítiques d'inversions en empreses d'armament.
