Publicado en xarxanet.org Elena Albouy, de Fundació Autònoma Solidària
"Banca armada" té en marxa una campanya de micromecenatge per participar en les juntes d'accionistes d'entitats financeres i denunciar la seva responsabilitat en la proliferació de la indústria armamentista.
BBVA va destinar a la indústria d'armament un total de 3.262 milions d'euros en el període 2005 – 2013. Banco Santander, 1.723 milions. Caixabank, més de 37 milions i Banc Sabadell, prop de 27 milions d'euros. Totes les dades, segons "Banca armada", la campanya impulsada pel Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs, Setem, l'Observatori del Deute en la Globalització, Justícia i Pau i el col·lectiu RETS.
Publicado en el blog "Adiós a las Armas"Armas", en eldiario.es Xavier Bohigas Teresa Fortuny, del Centre Delàs d'Estudis per la Pau
Les empreses que fabriquen armes nuclears necessiten les entitats financeres per realitzar les seves activitats, com qualsevol altra indústria. Així, els bancs poden ajudar aquestes empreses concedint-los crèdits, gestionant la col·locació de bons o accions que emeten les empreses, o fins i tot formant part del seu accionariat.
El nombre d’entitats financeres que col·laboren amb empreses que produeixen o gestionen armes nuclears és important. L’informe Don't bank on the Bomb, publicat recentment per l’ong neerlandesa PAX, afirma que han detectat 382 bancs, companyies d'assegurances, fons de pensions i gestors d'actius de 27 països que han realitzat, des de 2012, inversions significatives en la indústria d'armes nuclears. D’aquestes entitats financeres, 238 tenen la seva seu a Amèrica del Nord, 76 la tenen a Europa, 59 a Àsia i el Pacífic i 9 a l'Orient Mitjà. No s’ha trobat cap entitat amb seu a l'Àfrica que estigui involucrada en el finançament d’armament nuclear. L’informe recull únicament les entitats financeres que han donat crèdits a les empreses nuclears i aquelles institucions privades que tenen un mínim del 0,5% de les accions o bons d'alguna de les empreses nuclears.
Al món hi ha de manera permanent més de 20 conflictes armats. Quan un camina cap a la resolució i baixa la intensitat de la violència armada, apareix un altre per mantenir el nivell d’activitat militar. Les guerres succeeixen per múltiples factors, i no és objecte d’aquest article analitzar-los, però, hi ha diverses qüestions que el sentit comú fa que ens plantegem recurrentment.
Foto: www.borgenmagazine.com
¿No és possible acabar amb la violència armada quan sabem quins són els conflictes existents, aquells que poden portar a nivells de violència en què les armes juguen un paper determinant, si sabem també les mil i una maneres de prevenir-los, d’atallar-los o de reduir el seu impacte, i tenint en compte que també sabem construir la pau, ja que afortunadament hi ha més llocs al planeta sense guerra que amb ella?. Llavors, on està el problema? A cas els nostres governants ignoren com funciona el món, no tenen accés a la informació de desenes i fins i tot centenars centres d’estudis per la pau que proposen i promouen maneres diferents de gestionar els conflictes sense l’ús de la violència, o pot ser que àdhuc sabent-ho, no ho facin perquè ha altres consideracions que els impedeixen prendre les decisions correctes? Heus aquí on té cabuda l’enfocament del cicle armamentista que serveix per entendre la facilitat amb que ens embarquem en guerres i apostem freqüentment per la via militar per resoldre els conflictes.
Las recientes transaciones de capital en Hispasat e Indra demuestran el interés de las entidades financieras y el trato de favor que reciben por parte del Estado.
Las entidades financieras tienen un papel fundamental en el ciclo económico, sin su concurso la producción, distribución y adquisición de bienes y servicios no se puede desarrollar. Esta regla universal sirve también para las empresas militares que necesitan de la participación de la banca, unas veces como financieras de sus transacciones, otras como propietarias de parte de su capital.
Los bancos han dado mucho que hablar desde el comienzo de la crisis creada en gran parte por ellos. Bancos y cajas se han revelado como una de las instituciones que menos simpatía generan entre la gente. Por primera vez, además, han sido visibilizados como responsables también políticos. Pero hemos tenido que sentir el dolor en nuestras carnes para reaccionar de manera mayoritaria. Las numerosas estafas y casos de corrupción nos hacen desconfiar tanto de un Banco como de un político. Empezando por las participaciones preferentes, hasta llegar a las abusivas cláusulas de los créditos hipotecarios, pasando por los multimillonarios sueldos de sus jefes, por el falseamiento contable para mostrar que había beneficios donde sólo se podían ver negros agujeros. Sin olvidarnos de cómo los Bancos nos han llevado de la mano, a través de agresivas promociones, falsas promesas y atractiva publicidad al camino del consumismo más exacerbado. Bien es cierto que no podemos olvidar la responsabilidad individual de cada uno que se ha dejado engañar.
